Читать книгу: «Senyors, bandolers i vassalls», страница 7

D iplomatari

1.

1543, desembre, 5. València.

Pragmàtica reial mitjançant la qual l’emperador Carles V, ordena a tots aquells habitants del regne de València que tinguen diferències que signen paus i treves per temps d’un any.

ARV, Reial Cancelleria, 1320, ff. 122v-123v.

||^122v Curie.¹

Ara ojats què us fan a saber, de part de la cesàrea, cathòlica, real magestat e, per aquella, de part del molt excel·lent senyor duch don Ferrando de Aragó, loctinent e capità general en lo present regne de València, que com per experiència se veia que —instigant lo enemich de <la> pau y de l’humanal linage— se sien sussitades y seguides contencions, bregues, debats, bandositats e grans scàndels en la present ciutat e regne entre molts nobles, cavallers, gentils hòmens e ciutadans —axí de la present ciutat, com del dit regne— los quals, per lur potència, no solament perturben lo pacífich stat de dita ciutat y regne, mas encara resten sens repòs la cosa pública de dita ciutat y regne, y posen en gran dessosech e perill aquell. Axí per star sa magestat absent dels regnes d’Espanya, com per la guerra que és entre sa magestat e lo rey de França, e lo Turch, e altres pérfidos moros de Barberia, los quals han attentat ab tot effecte dam-||^123r nificar les terres constituïdes en lo present regne —com són Vila Joyosa e altres— e de cascun dia procuren ab armada marítima donar tots los dans que poden al present regne e poblats en aquell, y s’espera que de cascun dia attemtaran e faran lo mateix. Per hon, convé lo dit present regne e poblats en aquell star en unió, sens la qual se porien seguir molts perills e dans a la present ciutat e regne.

Per ço, sa excel·lència, volent obviar als perills e dans que per dita /rahó/ se porien seguir y sdevenir en gran deservey de sa magestat e dan de la república, hagut madur e digest consell, mana que tots los bandolers de la present ciutat y regne —de qualsevol ley, grau, stat e condició sien— sots pena vint mília florins de or, dins deu dies primer vinents e peremptòriament comptadors aprés publicació de la present crida, fermen e hajen fermat los huns ab los altres treva o treves entre sí duradores per temps de hun any; comptador del dia de la ferma de aquelles en avant, ab deu dies de tinences en poder de sa excel·lència o dels ministres de la Real Audiència. E que dites treves sien tengudes e observades per los fermants <d’>aquelles inviolablement; sots pena de vint mília florins de or dels béns de qualsevol contrafaents exigidors e als còfrens de sa magestat, sens remissió alguna, applicadors. E que aquells qui no voldran fermar dita treva o treves, dins quinze dies sien tenguts buydar e buyden tot lo p/resent/ regne e, ultra açò, sien encorreguts y encórreguen en la dita pena de vint mília florins. Provehint, dicern<i>nt e declarant que dits bandolers, ne algú de aquells, per la ferma de dita treva o treves —passat lo dit termini— no sien vists romandre, ni romaguen en més ni menys guerra o bandositat que huy són e seran en lo temps de la ferma o fermes de aquelles, mas resten axí en aquell punct y stament en que són o seran al temps de la dita ferma o fermes.

E encara mana sa excel·lència, sots les dites penes, que dits bandolers, ne algú de aquells —los quals no hauran fermades dites treva o treves— passats dits quinze dies, no sien receptats, tenguts ne acollits per alguns barons, nobles, cavallers, ne altres; en lurs baronies, heretats ne cases; encara que los dits barons, nobles, cavallers e altres en lurs baronies, lochs, heretats e cases tinguen mer imperi o altra qualsevol jurisdictió. E açò, sots la pena per fur statuïda contra los receptants <de> bandejats.

E perquè ||^123v per algú ignorància no puga ésser al·legada, mana, sa excellència, la present pública crida ésser publicada per la present ciutat de València e lochs acostumats de aquella e altres a arbitre de sa excel·lència.

El duque de Calabria.

Vidit Piquer, regens

Vidit fisci advocatus

Iacobus Valles.

Die intitulato quinto decembris, anno M. D. XXXXIII. Retulit Joan Balaguer, trompeta públich de la present ciutat, ell ab sos companyons, huy haver publicat e preconizat la preincerta real pública crida per la present ciutat de València e lochs acostumats de aquella. Y devant les cases de don Eximén Pérez de Calathayú y de don Luys de Calathayú, son fill, y de don Remon Ladró —y senyor qui·s diu de Castalla—, y devant casa de mossén Gaspar de Monsoriu y Gracià de Monsoriu, son fill.

2.

1544, gener, 15. València.

Ferran d’Aragó, duc de Calàbria i virrei de València, comissiona Francesc de Jaén, vergueta, perquè accedisca als llocs de Carcaixent i d’Almussafes i a la vila d’Alzira per a prendre Bartomeu Gomis, Pere Gomis, Joan Gomis, Joan Arnau i Joan Moreno o els cite amb ratlles.

ARV, Reial Cancelleria, 1320, ff. 125v-126r.

||^125v Curie.

Don Carlos, etc. Al feel de l’offici de la Real Alguatziria o vergueta, en Francisco de Jaén, salut e gràcia.

Com a humil supplicació dels procuradors fiscals de la Règia Cort hajam evocat a la Real Audiència certa causa de denunciació, clam e accusació criminal, per ells devant nós posada huy contra Berthomeu Gomis, ferrer; Pere Gomis e Joan Gomis, lauradors, germans del dit Berthomeu Gomis, vehins e habitadors del loch de Carcaxent; Joan Arnau, hoste de correus del loch de Almuçafes; Joan Moreno, laurador de la vila de Algezira e contra altres qualsevol còmplices, fauctors e auxiliadors de aquells de e sobre los crims e delictes y eccessos en la dita denunciació, a la qual nos referim largament specificats e contenguts. E de la dita causa de denunciació hajam feta comissió al magnífic, amat conseller de la cesària magestat, micer Anthoni Piquer, doctor en cascun dret, regent la Cancelleria, a ohir e col·legir, e sobre los intermedis e altres coses degudament provehir e decidir dita causa.

E com aprés, per los dits procuradors fiscals presentada la dita comissió, sia stat per lo dit regent la Cancelleria proveït que fossen o sien fetes les coses supplicades, per deguda, per ço, execució de la dita provisió e per lo deute e bona administració de la justícia; supplicants, encara, a nós humilment los dits procuradors fiscals, ab tenor de les presents, de vostra certa sciència y expressament a vós de la fe, indústria e probitat del qual confiam, diem, commetem e manam que —ensemps ab hun notari e altres ministres de vostre offici necessaris e acostumats— accedexcau personalment e aneu als dits lochs de Carcaxent, e Almuçafes, e a la dita vila de² Algezira y encara a qualsevol viles, e lochs e parts del present regne hon fos e sia mester.

E allí, les persones dels dits delats —si·ls trobareu e haver poreu— tant cautament e secreta com poreu e per les vies, modos e cauteles que·s requir per la||^126r Règia Cort e per nós hajau e prengau. E presos e bé guardats, tutament e segura, aquells porteu a la present ciutat de València; posant-los en la presó comuna de aquella. E si pendre e haver no·ls poreu, citareu aquells a les cases lurs ahon solien star, habitar e revenir per primera, segona e tercera citacions, ab ralles a les portes en la forma acostumada; assignant-los sis dies, ço és, dos per primera, dos per segona e dos per tercera citacions, de hora de cort en hora de cort, que personalment sien e compareguen devant nós o en la Real Audiència per respondre y enantar, fer e fermar dret a la dessús dita denunciació, clam e accusació; certificant-los que en dins lo dit termini compareran obtemperant a les dites citacions, dret los serà fet e donat. En altra manera, seran haüts, tenguts e reputats per absents, e serà procehit e enantar contra aquells a citació de trenta dies, segons forma de fur.

E no-res-menys, fareu scriure e annotar per lo dit notari tots los béns mobles e semovents dels dits delats e aquells dits béns posareu en segur de la dita Règia Cort. E los seents e inmobles ab venda pública, crida publicadora en los dits lochs de les cases e habitacions de aquells, constituireu; segons nós ab aquestes constituïm e posam en mala veu. E lo clam e altres actes, quant per lo dit notari rebuts seran, portareu a nós o al dit regent la Cancelleria, perquè sien insertats en procés per haver-ne memòria en lo sdevenidor; havent-vos-hi en tot etc. Car nós, etc., per les quals, etc., manam a universes e sengles officials e súbdits de la real magestat, a qui pertanga, que en fer, executar e complir les dites coses e cascuna de aquelles, per res no us perturben, empaig o contradictió alguna facen, ans vos assisteixquen e donen tot consell, favor e auxili necessaris e opportuns tota hora e quant per vós o part vostra instats e requests seran.

Datis en València, a XV del mes de janer de l’any M D. XXXXIIII.

Piquer, regens.

Anthonius Michael Ferran, ex provisione facta per Piquer, regentem Cancellariam.

Visa per Marrades, pro locumtenente thesaurarii.

3.

1544, febrer, 4. València.

Ferran d’Aragó, duc de Calàbria i virrei de València, comissiona Joan Balaguer, en lloc del trompeta públic, perquè accedisca als llocs d’Almussafes i Carcaixent i a la vila d’Alzira i hi publique la crida de trenta dies contra Joan Arnau, Joan Moreno, Bartomeu Gomis, Pere Gomis i Joan Gomis.

ARV, Reial Cancelleria, 1320, f. 129r-129v.

||^129r Curie.

Don Carlos, etc. E per ses magestats, lo duch don Ferrando de Aragó, etc. Al feel de la real magestat en Joan Balaguer, per lo trompeta real e públich, salut e gràcia.

Com en la causa de denunciació que a humil supplicació dels procuradors fiscals se porta devant nós en la Real Audiència contra Joan Arnau, hoste de correus, del loch de Almuçafes; Joan Moreno, laurador de la vila de Algezira; Berthomeu Gomis, Pere Gomis e Joan Gomis, germans, del loch de Carcaxent, delats dels crims e dilictes en la dita denunciació contenguts, sia stat proveït que los dits delats sien citats e cridats per citació e crida de trenta dies, segons forma de fur.

A humil, per ço, supplicació dels dits procuradors fiscals, ab tenor de les presents, vos diem, commetem e manam —de certa sciència y expressament—que, encontinent, rebudes aquestes, accedint personalment a la dita vila de Algezira e lochs de Almuçafes e Carcaxent, la dita crida e citació de trenta dies publiqueu e preconizeu ab veu de pública crida e so de trompeta per los lochs acostumats dels sobredits vila e lochs, e davant les cases dels dessús dits delats e denunciats ahon aquells||^129v solien star, habitar e revenir. E aprés, fareu relació de la dita crida e citació de trenta dies en poder del scrivà del procés de dita causa perquè us mostre lo dia de la publicació de aquella. Havent-vos-hi com de vos confiam e lo negoci requir. Car nós, en e sobre les dites coses e sengles de aquelles, vos conferim e donam lo³ loch, veus e forces reals ab aquestes, per les quals —sots pena de mil florins de or— manam a universes e sengles officials e súbdits de la real magestat, a qui pertanga, que en fer e publicar la dita crida e citació de trenta dies, per res no us perturben, empaig o contradictió alguna facen; ans vos assisteixquen e donen tot consell, favor e auxili necessaris, si per vós o part vostra instats e requests seran.

Datis en València, a quatre de febrer de l’any de la Nativitat de Nostre Senyor Déu M. D. XXXXIIII.

Piquer, regens.

Anthonius Michael Ferran, ex provisione facta per Piquer, regentem Cancellariam.

Visa per Marrades, pro locumtenente thesaurarii perque Martinum, pro fisci advocato.

4.

1544, agost, 30. València.

Ferran d’Aragó, duc de Calàbria i virrei de València, comissiona Gonçal de Céspedes, algutzir, perquè accedisca a la vila d’Alzira o on siga necessari i hi prenga Vicent Segura, acusat de l’assassinat de Pau Monterde.

ARV, Reial Cancelleria, 1320, ff. 182v-183r.

||^182v Don Carlos, etc. E per ses magestats, don Ferrando de Aragó, loctinent e capità general en lo present regne de València. A l’amat alguatzir de la cesària real magestat en Gonçalbo de Céspedes, salut e dilectió.

Com en la causa de denunciació per na Magdalena Alonso, qu·és stada muller d’en Paulo Munterde, malament occís, pobre <e> miserable persona —de la pobrea e miserabilitat, de lo qual consta per informació de manament nostre rebuda y, encara, per los procuradors fiscals— posada davant nós contra Vicent Segura, sastre; Thomàs Segura, laurador e Barthomeu Gilabert de la vila de Alzira. Dits Thomàs Segura e Barthomeu⁴ Gilabert, sien presos. E lo dit Vicent Segura, sia absent.

Per ço, ab tenor de les presents —de nostra certa sciència deliberadament e consulta— vos diem, comettem e manam que accedint personalment a la dita vila de Alzira e altres viles e lochs del present regne, e prengau a mans vostres lo dit Vicent Segura e porteu aquell, tutament e segura, a la present ciutat; posant-lo en la presó comuna de aquella. E si pendre e haver no·l poreu, citareu aquell en la dita vila ab ralles a les portes de la casa ahon aquell solia estar, habitar e revenir; assignant-li sis dies, ço és, dos dies per primera, dos per segona e dos per tercera citacions, per a què sia e comparega personalment davant nós e en la Real Audiència per fer dret, estar a dret e respondre sobre les coses contengudes en la dita denunciació contra ell e los altres sobredits, per rahó de la dita mort, e altres crims e delictes en aquella contenguts posada. Altrament, serà hagut e reputat per absent e serà procehit contra ell per pres de absència supra forma de fur.

E no-res-menys, mijançant notari públich, fareu descripsió dels béns del dit Vicent Segura. E los mobles e semovents donareu a idònees capleutes. E los immobles, constituhireu en mala veu, <la crida> per la dita vila publicadora. E axí mateix, per quant en dita⁵ causa són estats ex officio molts testimonis, rebreu mijançant dit notari los matexos testimonis, los quals per part dels dits denunciadors se provehexen en la dita vila de Alzira e lochs de Guadaçuar, Algemezí, Alcúdia e altres. E no-res-menys, rebreu informació en quin dia y en quina hora fonch attrobat mort lo sobredit Paulo Munterde y en quin loch. Havent-vos-hi en tot, com de vós confiam e lo cas requir. Car nós, e<n> e sobre les dites coses e sengles de aquelles, nostres veus e forces reals a vós conferim e donam ab aquestes, per les quals —sots pena de mil florins de or— diem e manam a universes e sengles officials e súbdits de la real magestat, que en fer y executar les dites coses e cascuna de aquelles, per res no us perturben, empaig o contradicció alguna facen; ans vos assistexquen e donen tot||^183r consel<l>, favor e auxili necessaris e opportuns, si per vós o part vostra instants e requests seran.

Datis en la ciutat de València, a XXX de agost any de la Nativitat de Nostre Senyor Déu, mil cinch-cents quaranta-quatre.

Filibertus, regens. Vidit Martinus, pro fisci advocato. Vidit Urgelles, relator.

Antonius Michael Ferran, ex provisione facta per Filibertum, regentem Cancellariam.

Visa per Urgelles, relator, et Martinum, pro fisci advocato, et constat de denuntiat<ion>e. ⁶

5.

1545, maig, 11. València.

Ferran d’Aragó, duc de Calàbria i virrei de València, comissiona Miquel Sanç, algutzir, perquè accedisca a la vila d’Alzira i hi faça execució de béns de Miquel Olzina i dels seus capllevadors en haver fugit trencat l’arrest i homenatge.

ARV, Reial Cancelleria, 1320, f. 247r-247v.

||^247r Per fisci regii pluribus.

Don Carlos, etc. E per ses magestats, lo duch don Ferrando de Aragó etc. A l’amat alguatzir de la real magestat en Miquel Sans, salut e dilectió.

Per executió de una provisió per a nós a la deliberació del Real Consell feta en lo novén dia del corrent mes de maig. Ab tenor de les presents de nostra certa sciència, deliberadament e consulta a vós de la fe, indústria e bondat, del qual confiam, diem, commentem e manam que accedint personalment, ensemps ab algun notari —en loch del scrivà de manament, qui estes ha expedit— e altres ministres de vostre offici, a la vila de Algezira façau prompta y expedita executió en qualsevol béns d’en Miquel Olzina. Lo qual —denunciat per na Beatriu Gallach, per la mort perpetrada en la persona de Joan Moreno, e per los procuradors fiscals—fonch arrestat ab sagrament e homenage, per aquell prestat, de tenir presó en la casa d’en Francesch Ulzina, vehí de la dita vila; sots pena de mil florins e de altres penes en lo acte dels dits arrests contengudes. Lo qual Miquel Olzina se n’és fugit, rompent los dits arrests e sagrament e homenage; incurrint⁷ en les dites penes.

Per les quals fareu dita executió y encara manareu als caplevadors de la persona de aquell que us restitueixquen aquell dins lo termini que per vós los serà premigit. E si aquell passat no l’haureu, per dita restitució, fareu executió en los béns dels dits caplevadors; venent allí mateix en públich encant, al més de preu; donant los dits béns —axí del dit Miquel Ulzina com de los sobredits caplevadors— fins a íntegra paga e solució dels dits mil florins e de les despeses d’aquèn justament faedores. Havent-vos-hi, com de vós confiam e lo negoci requir.

Car nós, en e sobredites coses e sengles de aquelles —ab los incidents, dependents y emergents— nostres veus e forces reals||^247v vos conferim e donam ab aquestes. Per les quals, sots pena de mil florins de or, diem e manam a universes e sengles oficials e súbdits de la real magestat y als lloctinents e surrogats dels dits oficials, que en fer y executar les dites coses e cascuna de aquelles, per res no us perturben, empaig o contradictió alguna facen; ans vos assisteixquen e donen tot consell, favor e auxili necessaris y opportuns, si per vós o part vostra instats e requests seran.

Datis en la ciutat de València a XI de maig, any de la Nativitat de Nostre Senyor, M DXXXXV.

El duque de Calabria

Dominus dux locumtenens generalis mandavit mihi, Anthonio Michaeli Ferran.

Visa per Filibertum regentem Cancellariam; Marrades, pro locumtenente thesaurarii et per dictum fisci advocatum.

6.

1545, setembre, 22. València.

Ferran d’Aragó, duc de Calàbria i virrei de València, comissiona Carles Torrelles, algutzir, perquè acudisca a la vila d’Alzira i hi faça execució dels béns dels bandolers acusats de l’assassinat de Joan Moreno fins a satisfer les multes a les quals havien estat condemnats.

ARV, Reial Cancelleria, 1320, f. 309r-309v.

||^309r Comissió a mossèn Torrelles, contra certs perturbants⁸ de Alzira.

Don Carlos, etc. E per ses magestats, lo duch don Ferrando de Aragó, etc. A l’amat alguatzir de la real magestat, mossèn Carlos Torrellas, donzell, salut e dilectió.

Com ab nostra real sentència —dada e promulgada a vint-i-nou dies del mes de juliol del present any en la causa criminal de denunciació e accusatió per la mort perpetrada en la persona d’en Joan Moreno, posada en la Real Audiència per na Úrsola Moreno, vídua, e Beatriu Gallach, de la vila de Algezira, e procuradors fiscals— sien stats condemnats, entre les altres coses, en pagar dos-cents morabatins e les despeses, la taxació de aquelles a nós reprovada: Jaucme Ulzina, Miquel Olzina, Berthomeu Ulzina, Jaucme Ulzina, germà del dit Berthomeu; Joan Ulzina, major de dies; Jaucme Gil, Berthomeu Gil, Miquel Casanoves, fill de Stheve; Pere Casanoves, Joan Iranço, Berthomeu Cucó e Berthomeu Alba, lauradors de la dita vila. E aprés, preceint legíttim procés, les dites despeses sien stades taxades en summa de trenta-cinch lliures, dihuyt sous e huiyt diners.

E com poch aprofitaria promulgar sentències e fer taxacions de despeses si aquelles no eren executades —confiant, per ço, de la indústria, legalitat e probitat vostres— ab tenor de les presents, de nostra certa sciència, deliberadament e consulta, vos diem, cometem e manam que ensemps ab algun notari —en lo[ch]⁹ del scrivà de manament, qui les presents ha expedit— e altres ministres de vostre offici necessaris e acostumats, accedeixcau personalment e aneu a la dita vila de Algezira e altres viles e lochs del present regne —hon sia e fos mester— e façau prompta e rígida executió en qualsevol béns dels sobredits condemnats; fins a íntegra solutió e paga dels dits dos-cents morabatins, per rahó de les dites penes e de les||^309v dites trenta-cinch lliures, dihuyt sous e huyt diners; per rahó de les dites despeses taxades y encara per lo sagell, expeditió e altres drets de les presents de cinquanta sous.

E no-res-menys, com los dies passats fos stada expedida comissió dirigida a Miquel Sanç, alguatzir real extraordinari, per a què fes execució en qualsevol béns del dit Miquel Ulzina per la pena de mil florins¹⁰ —en la qual havia encorregut per haver trencats los arrests en los quals stava, e sagrament e homenage per ell prestats— y aquella no sia stada executada. Per ço, fareu executió en los béns del dit Miquel Ulzina e dels caplevadors de la persona de aquell, per los dits mil florins de les dites penes¹¹ —en les quals, per haver romput los dits arrests, lo dit Ulzina ha incidit y encorregut furs— a íntegra solució e paga de aquells; y de nou lliures, tres sous <e> quatre diners, per lo sagell de la dita comissió, e per vostres justes dietes e del dit notari e ministres y altres despeses d’aquèn, justament faedores; venent allí mateix los dits béns en públich encant —als més de preu donants— o si millor vos serà vist, portareu a la present ciutat per vendre’ls e vendreu en ella per als dits obs. Havent-vos-hi en tot, etc. Car nós, etc. Per les quals, etc.

Datis en València, a XXII dies del mes de septembre de l’any de la Nativitat de Nostre Senyor M DXXXXV.

El duque de Calabria.

Dominus dux locumtenens generalis mandavit Anthonio Michaeli Ferran.¹² Visa per Filibertum, regentem Cancellariam, Marrades, pro locumtenente thesaurarii, Salvador et fisci advocatum.

Fuit alia similis expedita, directa Gundissalbo de¹³ Cespedes, regio alguatzirio.

7.

1545, desembre, 5. València.

Ferran d’Aragó, duc de Calàbria i virrei de València, comissiona Gonçal de Céspedes, algutzir, perquè acudisca a la vila d’Alzira o on siga necessari i hi prenga els bandolers acusats de l’assassinat de Joan Moreno o els cite amb ratlles.

ARV, Reial Cancelleria, 1320, f. 310r-310v.

||^310r Comissió a Gonsalbo de Céspedes, contra Jaucme Olzina e altres.

Don Carlos, etc. E per ses magestats, lo duch don Ferrando de Aragó, etc. A l’amat alguatzir extraordinari de la real magestat en Gonsalo de Céspedes, salut e dilectió.

Com ab sentència real publicada a vint-i-nou de juliol del present e infrascrit any sien stats condemnats a pena de mort natural en Jaucme Olzina, Miquel Olzina, Berthomeu Olzina, Jaucme Olzina, germà del dit Berthomeu; Joan Ulzina, menor de dies; Jaucme Gil, Berthomeu Gil, Miquel Casanova, fill de Stheve; Pere Casanoves, Joan Iranço, Berthomeu Cucó e Berthomeu Alba, lauradors, vehins de la vila de Algezira. E tengam relació que dits condemnats a mort, en vilipendi de la correctió real, són receptats en alguns lochs e baronies de cavallers. E convé a la bona administració de la justícia que la dita sentència sia executada en aquells.

Per ço, confiant de la indústria, legalitat e bondat vostres, ab tenor de les presents, a supplicació dels procuradors fiscals y encara dels procuradors de la dona, na Úrsola Moreno, vídua, e de na Beatriu Gallach, de la dita vila —a suplicació dels quals e dels dits procuradors fiscals, la dessús dita sentència és stada dada e promulgada de nostra certa sciència, deliberadament e consulta— vos diem, commetem e manam que ensemps ab Joan Navarro, notari —en loch del scrivà de manament, qui les presents ha expedit— e altres ministres de vostre offici, accedeixcau personalment a qualsevol ciutats, viles, lochs, castells, e valls —axí de la real magestat com de qualsevol duchs, comtes, marquesos, bescomtes, barons, cavallers e richs hòmens— ahon sia e fos mester, en tot lo present regne. E allí constituït, prengau a mans vostres —per nós e per la Règia Cort— los dits delats, a mort con-||^310v demnats. E aquells, axí presos —tutament e segura— porteu a la present ciutat, posant-los en la presó comuna de aquella; per a què la dita real sentència sia portada a deguda executió, en càstich de aquells y exemple dels altres. Havent-vos-hi en tot, etc.

Car nós, etc. Per les quals, sots pena de mil florins de or, diem e manam a universes e sengles oficials e súbdits de la real magestat —axí majors com menors— requerint-los que sien a requerir lloctinents e surrogats dels dits officials, alcayts, batles e tenints loch de senyor; que en fer y executar les dites coses e cascuna de aquelles, per res no us perturben, empaig o contradictió alguna facen. Ans vos assisteixquen e donen tot consell, favor e auxili necessaris e opportuns; si per vós o part vostra instats e requests ne seran.

Datis en la ciutat de València, a cinch dies del mes de deembre de l’any de la Nativitat de Nostre Senyor M D. XXXXV.

El duque de Calabria.

Dominus dux locumtenens generalis mandavit mihi, Anthonio Michaeli Ferran.

Visa per Filibertum, regentem Cancellariam, Marrades, pro locumtenente thesaurarii, et fisci advocatum.

8.

1545, desembre, 24. València.

Ferran d’Aragó, duc de Calàbria i virrei del regne de València, es dirigeix a Eiximén Peres de Pertusa, regent de tresorer mitjançant lletra, fent-li relació dels actes i oficials que han acudit a Polinyà de Xúquer pel seu manament, tot demanant-li que els pague pels servicis prestats.

ARV, Reial Cancelleria, 1321, ff. 21v-23r.

||^21v Magnifici Francisci Ioannis Benavent et Martini Ponç et aliorum in facto de Polinya.

Don Carlos, etc. E per ses magestats, lo duch don Ferrando de Aragó, etc. Al magnífich e amat de la cesària real magestat, mossén Eximén Pérez Pertusa, regent lo offici de loctinent de general thesorer per la residència de mossén Gaspar Marrades, loctinent de general thesorer, e de mossén Joan Luys Marrades, regent lo dit offici, salut e dilectió.

Com per causa de la||^22r resistència feta a Gonçalo de Cépedes, alguazir real extraordinari, en lo loch de Polinyà, per los hòmens de dit loch e dels lochs de Albalat e Riola —una armada ab gran violència, impetut, tumultu e avalot e ab repicament de campana— levant de mans e poder del dit alguatzir e ministres de aquell <a> Berthomeu Ulzina de la vila de Algezira, a últim supplici ab real sentència condempnat per la mort malament per ell e altres perpetrada en la persona de Joan Moreno de la dita vila, per castigar exemplarment aquells; per reintegratió de la jurisdictió, preeminèntia e superioritat de la real magestat; precehint deliberatió del¹⁴ Real Concell, nos conferírem e anàrem, ab nostra guarda de cavall e altres familiars e domèstichs nostres acompanyat, al dit loch de Polinyà. E ab nós, per observança de la real pragmàtica, los amats de la real magestat, micer Joan Francesch Benavent, doctor del Real Concell; micer Martí Ponç, advocat fiscal; Anthoni Miquel Ferran, scrivà de manament; Carles Torrelles, dit Céspedes e Sebastià Samer, alguatzirs reals; Joan Navarro, notari; Pere Cherta, procurador fiscal; Joan Prats, Hieronym Thomàs, Joan Bo, Pedro Hernández, Pedro Sentamans e Miquel Villasancta, verguetes.