Читать книгу: «Els valencians, poble d'Europa», страница 9
1 Amb caràcter general, sobre la transició valenciana, vegeu V. Rodríguez-Flo-res Parra (coord.), El 9 d’Octubre de 1977. El País Valencià quaranta anys després, Afers, 88, 2017; J. Martí Castelló, Socialistes d’un país imaginat. Una història del Partit Socialista del País Valencià (1974-1978), València, 2017; J. Millás, Crónicas de la transición valenciana (1972-1985), València, 2015; V. Flor (coord.), De país a comunitat. Valencianisme polític i regionalisme, Afers, 79, 2014; F. Archilés (coord.), Transició política i qüestió nacional al País Valencià, Afers, 67, 2010; B. Sanz i J. M. Felip, 1962-1982. La construcción política de la Comunidad Valenciana, Valencia, 2006; B. Sanz i F. Romeu (eds.), Memoria histórica de la transición y la democracia valenciana, Valencia, 2006; i J. Sanz, La cara secreta de la política valenciana. De la predemocracia al estatuto de Benicàssim, València, 1982 (reeditat en 2018 per la Institució Alfons el Magnànim).
2 Llei 41/1975, de 19 de novembre, de Bases del Estatuto de Régimen Local (BOE de 21-11-1975) i Decret 3230/1975, de 5 de desembre, por el que se convocan elecciones para proveer los cargos de Presidentes de Diputaciones y Cabildos Insulares y de Alcaldes, de acuerdo con el nuevo Estatuto de Régimen Local (BOE de 10-12-1975). A la ciutat de València, la Junta Democràtica del País Valencià –no, en canvi, el Consell Democràtic del País Valencià– va donar suport a la candidatura del democristià Serafín Ríos Mingarro. L’alcalde Miguel Ramón Izquierdo va resultar reelegit per vint vots front als dos obtinguts per Ríos i l’únic suport aconseguit per Daniel González Tregón. Triunfo, 24-1-1976, pp. 12-13 i Hoja del Lunes, 26-1-1976, p. 10.
3 Decret 111/1976, de 27 de gener, por el que se prorroga la actual Legislatura de las Cortes Españolas (BOE de 29-1-1976).
4 C. Iglesias Selgas, La vía española a la democracia, Madrid, 1968.
5 ABC Sevilla, 29-1-1976, p. 6. A conseqüència d’aquesta voluntat descentralitzadora, es crearen les comissions d’estudi dels règims administratius especials del País Basc i Catalunya. Vegeu Orde de 3 de desembre de 1975, por la que se fija la composición de la Comisión para el estudio de la implantación de un régimen administrativo especial para las provincias de Vizcaya y Guipúzcoa (BOE de 10-12-1975); Orde por la que se modifica la del 3 último, que fija la composición de la Comisión para el estudio de la implantación de un régimen administrativo especial para las provincias de Vizcaya y Guipúzcoa (BOE de 23-2-1976); i Decret 405/1976, de 20 de febrer, por el que se crea una Comisión para el estudio de un régimen especial de las cuatro provincias catalanas (BOE de 9-3-1976). Més endavant, es digué que amb aquell discurs el president Arias «signà la seua sentència de mort política». Vegeu P. Calvo Hernando, Juan Carlos, escucha. Primer balance de la España sin Franco, Madrid, 1976, p. 83.
6 Assistiren a la reunió José María Adán García, Jesús Aparicio Bernal, José Báguena Candela, Tomás Bonilla San Rafael, Roberto Brocal Olmos, Vicente Ferrer Mondina, José García Caro, Francisco Martínez Estenaga, Fernando Mateu de Ros, Francisco Oliver Quirant, Enrique Oltra Moltó, José Miguel Ortí Bordás, Miguel Ramón Izquierdo, Marcos Rico Gutiérrez, Adolfo Rincón de Arellano, José Silvestre Andrés, Gabriel Solé Villalonga, Pedro Zaragoza Orts, Ignacio Carrau Leonarte, Manuel Monzón Meseguer, Julio de Miguel Martínez de Bujanda i Vicente Mortes Alfonso. ABC, 31-1-1976, pp. 5 i 20. Sobre aquesta iniciativa, vegeu J. M. Felip, «1975-1976. Los años previos a la Transición democrática valenciana», a B. Sanz i F. Romeu (eds.), Memoria histórica de la transición…, op. cit., pp. 132-135; del mateix autor, «El Estatut de los “reformistas azules” del franquismo», El País, 12-11-2003.
7 Vegeu Boletín Oficial de las Cortes Españolas (BOCE), número 1.525, 12 d’agost de 1976, pp. 36.858-36.862.
8 Aquests dos organismes unitaris de l’oposició democràtica valenciana es constituïren en agost de 1975. La Junta Democràtica del País Valencià aglutinà Comissions Obreres del País Valencià (CCOO-PV), Justícia Democràtica, Moviment Democràtic de Dones, Partit Socialista Popular (PSP), Partit Comunista d’Espanya (PCE), Partit del Treball (PTE), Bandera Roja (BR), Demòcrates Independents del País Valencià (DIPV) i determinades persones vinculades al Partit Demòcrata Liberal del País Valencià (PDLPV). Per la seua banda, el Consell Democràtic del País Valencià estava integrat per Unió Sindical Obrera (USO), Unió General de Treballadors (UGT), Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), Unió Democràtica del País Valencià (UDPV), Convergència Socialista del País Valencià (CSPV), Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN), Moviment Comunista del País Valencià (MCPV), Partit Carlista del País Valencià (PCV) i Unificació Comunista d’Espanya (UCE). Sobre la creació d’aquests dos ens, vegeu J. A. Noguera Puchol, «Política y País Valenciano», a J. A. Tomás Carpi (dir.), El País Valenciano frente a la democracia, Valencia, 1977, 2 vols., I, pp. 26-28 y 32; i E. Cerdán Tato, La lucha por la democracia en Alicante, Madrid, 1978, p. 199. Sobre la iniciativa conjunta en favor de l’estatut d’autonomia, vegeu V. Ventura, «Lo que Cataluña ha obtenido por su fidelidad a sí misma», La Vanguardia Española, 28-2-1976, p. 10; «La autonomía, en todas las bocas y todos los programas», La Vanguardia Española, 18-3-1976, p. 11; i «Acuerdos y desacuerdos en la política», La Vanguardia Española, 7-5-1976, p. 11. El text complet de l’avantprojecte d’estatut d’Elx en Arxiu de la Democràcia, 023/3/01.
9 Mariano García Nicolás (Cartagena, 1932 – Madrid, 2001) estava llicenciat en Dret i era funcionari del cos de lletrats sindicals. Va ser secretari general del Sindicato Español Universitario (SEU) (1958-1963), governador civil de Cuenca (1963-1966), Santa Cruz de Tenerife (1966-1969), Alacant (1969-1973), Córdoba (1973-1976), València (1976-1977), director general de seguretat (1977-1979), delegat del govern en la Compañía Telefónica Nacional de España (1979-1980) i governador civil de Madrid (1980-1981). Durant la seua etapa valenciana, Mariano Nicolás va comptar amb la col·laboració de Francisco Javier Ansuátegui Gárate, delegado provincial de la organización sindical de Valencia (1972-1976). Llicenciat en Dret per la Universitat de Valencia i dirigent del SEU, Ansuátegui era fill del notari Francisco Javier Ansuátegui Alday, el qual havia estat alcalde d’Elgoibar (1937) i de Xàtiva, i nebot d’Álvaro Ansuátegui Alday, redactor del diari Levante. Vegeu reial decret 697/1976, de 9 d’abril, por el que se nombra Gobernador civil y Jefe provincial de Valencia a don Mariano Nicolás García (BOE 10-4-1976) i reial decret 33/1977, de 13 de gener, por el que se dispone el cese de don Mariano Nicolás García como Gobernador civil y Jefe provincial de Valencia (BOE 14-1-1977).
10 G. Muñoz Barrutia, «Una derrota dulce: el intento de la oposición antifranquista de lograr su unidad y la ruptura democrática (1975-1977)», Gerónimo de Uztariz, 23-24, 2008, pp. 103-121.
11 L’expressió apareixia per primera vegada en Mundo Obrero, òrgan oficial del PCE, en el qual es deia: «El acuerdo logrado entre la Junta Democrática y la Plataforma de Convergencia puede lograr la adhesión de sectores muy amplios del país. En la Universidad, Juntas de Facultad, Claustros, catedráticos, profesores… pueden encontrar formas propias de dar su apoyo a ese conjunto amplio de masas que se proponga negociar con los reformistas, con el Ejército, con la Iglesia –es decir, con centros vitales del Poder– la ruptura pactada». Vegeu Mundo Obrero, 31-3-1976, p. 8.
12 «Per catalans volem ésser tinguts, nosaltres i les nostres coses: en el mateix sentit que els homes i les coses de qualsevol comarca de la Catalunya estricta», a J. Fuster, Un país sense política (reflexions valencianes), Barcelona, 1976, p. 71.
13 A. Fabregat, «Un país sense política?», Avui, 20-6-1976, p. 25.
14 Resulta significatiu el contrast entre el títol i el contingut del llibre de Joan Fuster i el que publicà Jordi Pujol el mateix any, Una política per a Catalunya. En aquest cas, la presentació la va fer Joan Carrera, vicari episcopal de la diòcesi de Barcelona i director de l’editorial que va publicar l’obra. En el seu parlament, Pujol va afirmar: «cal evitar que la gent es deixi arrossegar a la crítica sistemàtica dels homes i de les institucions». Avui, 4-6-1976, p. 4.
15 A. Fabregat, «Ernest Lluch i el gran canvi del País Valencià», Avui, 01-06-1976, p. 11.
16 La Taula va estar integrada per CCOO, CSPV, DIPV, MCPV, OCE-BR, PCE, PCV, PSAN, PSP, PSOE, PTE, UCE, UDPV i USO. Triunfo, 15-5-1976, p. 18 i també 29-5-1976, p. 9.
17 Poc abans de fer-se pública la constitució de la Taula, Manuel Broseta –president de la Junta Democràtica del País Valencià– es mostrà contrari a fer coincidir la ruptura democràtica espanyola i la consecució d’una Generalitat provisional valenciana. Avui, 13-5-1976, p. 11 i La Vanguardia Española, 9-6-1976, p. 15. De manera quasi coetània, el ministre de la Governació, Manuel Fraga Iribarne, es reunia a Madrid amb Josep Pallach i Heribert Barrera, copresidents del Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya. Avui, 6-5-1976, p. 2.
18 La presentació de la Taula als mitjans de comunicació es va realitzar a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de València. En representació de les organitzacions signatàries de l’acord, hi van comparèixer Josep Sanmartín, Vicent Ventura, José María Corella, Carles Dolç, Josep Guia, Josep Sena, Manuel Sánchez Ayuso, Manuel Broseta, J. Borrás, Josep Lluís Albiñana, J. Balaguer i Laura Pastor. Avui, 8-6-1976, p. 2.
19 «Coordinación Democrática manifesta que assumeix els plantejaments i reivindicacions de la nacionalitat catalana que es concreten en el restabliment provisional dels principis i institucions configurats en l’Estatut d’Autonomia de 1932, i en la constitució d’un Govern Provisional de la Generalitat de Catalunya des del moment que es produeixi la ruptura democràtica». Treball, 24-5-1976, p. 2.
20 Amb l’assistència de quaranta escriptors catalans, trenta valencians i huit balears, la reunió –la primera d’aquest tipus– es va inaugurar a Gandia amb un parlament a càrrec de Joan Fuster. A l’endemà, la cloenda es dugué a terme de manera simultània a les Facultats de Filosofia de València i Alacant. Avui, 6-6-1976, p. 1.
21 Avui, 8-6-1976, p. 2.
22 Avui, 11-6-1976, p. 7.
23 A. Fabregat, «Jordi Pujol i el País Valencià», Avui, 15-6-1976, p. 9. Vegeu també J. Millás, Crónicas de la transición…, op. cit., pp. 203-206.
24 R. Ventura Melià, «Cambó no va poder parlar, Pujol sí», Avui, 20-6-1976, p. 8; i V. Ventura, «Libros y conferencias contra manipulaciones», La Vanguardia Española, 17-7-1976, p. 6.
25 Avui, 12-6-1976, p. 9.
26 El mateix dia de la reunió, el diari Avui publicava una entrevista a Manuel Sánchez Ayuso, en la qual el líder del PSP anunciava el posicionament de Coordinación Democrática pel que fa a l’autonomia valenciana. Avui, 12-6-1976, p. 9. Sobre les idees del PSP pel que fa a la plurinacionalitat de l’Estat Espanyol i la distinció entre nacionalitats i regions, vegeu M. Sánchez Ayuso, Por un socialismo de izquierdas, Valencia, 1976, pp. 56-58. La reunió es va celebrar en un restaurant del centre de València. En representació de Coordinación Democrática hi van asistir Enrique Múgica (PSOE), Francisco Martín de Aguilera (Partido Carlista), Javier Álvarez Dorronsoro (MCE), Carlos Dueñas (PTE), Manuel Azcárate (PCE), Aurelio Fernández (PSD), un representant de l’UGT i un de Justicia Democrática. Per part de la Taula hi acudiren Laura Pastor (PCV), Carles Dolç (MCPV), Josep Maria Corell Martí (USO), Josep Guia (PSAN), Manuel Broseta i José Antonio Noguera (DIPV), Ernest Lluch (PSPV), Ernest Sena i Vicent Ruiz Monrabal (UDPV), Joan Lerma (UGT), Josep Lluís Albiñana (PSOE), Doro Balaguer (PCE), Julio Lucas (CCOO), Josep Sanmartín (PTE) i Manuel Sánchez Ayuso (PSP). Avui, 13-6-1976, p. 4.
27 Mundo Obrero, 16-6-1976, p. 11.
28 Triunfo, 26-6-1976, p. 15.
29 A. Cucó, Estatutismo y valencianismo, Valencia, 1976, pp. 27 i 74. Sobre l’acord estipulat, el 2 de novembre de 1936, entre diferents forces polítiques valencianes, vegeu El Liberal, 22-11-1936, p. 4. Segons recordava Vicent Ventura, «se había llegado a un solo texto para el área territorial coincidente con la del País Valenciano», a «Libros y conferencias contra manipulaciones», La Vanguardia Española, 17-7-1976, p. 6. Sobre l’avantprojecte d’estatut d’autonomia de 1936 està treballant M. P. Hernando Serra, qui ha presentat una comunicació titulada «La autonomía que pudo ser y no fue (1931-1939)» amb ocasió del Congrés Internacional La Veu del Regne, celebrat a València, Morella i Alacant, del 21 al 28 d’octubre de 2018.
30 Avui, 3-7-1976, p. 2.
31 L’Equip Demòcrata Cristià de l’Estat Espanyol –del qual formava part UDPV– va fer seua aquesta estratègia. ABC, 14-05-1976, p. 13 i també 7-7-1976, p. 11.
32 https://fresques.ina.fr/mitterrand/fiche-media/Mitter00088/con-gres-d-epinay.html [Consulta per Internet: 17-9-2018].
33 J. Millás, Crónicas de la transición…, op. cit., pp. 105-107.
34 En representació de la Taula, hi assistiren a l’encontre Ernest Sena (UDPV), Carles Dolç (MCPV), Joan Lerma (PSOE), Manuel del Hierro (UGT), Xavier Navarro (UCE), Víctor Fuentes (PSP), Lluís Ricard Valero (PCPU), Antonio Palomares (PCE), Josep Guia (PSAN), Josep Sanmartín (PTE), Josep Asensi (ORT) i Vicent Soler (PSPV). Avui, 18-7-1976, p. 4.
35 Avui, 22-7-1976, p. 6. Vegeu també R. Ventura Melià, «L’aplec de l’oposició a Venècia», Avui, 7-8-1976, p. 10.
36 El País, 27-7-1976.
37 V. Ventura, «Ni un pam més», Avui, 23-7-1976, p. 10.
38 Triunfo, 7-8-1976, p. 28.
39 Mediterráneo, 29-7-1976, p. 2.
40 Mediterráneo, 4-8-1976, p. 9.
41 ABC, 4-8-1976, p. 9.
42 A. Fabregat, «¿Catalanes contra valencianos? Don Santiago, el PSUC y el País Valencià», Destino, 2.028, 1976, pp. 38-39.
43 G. Castelló, «El cas valencià», Avui, 13-8-1976, p. 7.
44 V. Ventura, «Ens juguem la identitat», Avui, 18-8-1976, p. 9 i «Els estatuts plebiscitats i els orfes de pare i mare», Avui, 20-8-1976, p. 3.
45 C. Dolç, «Generalitat valenciana, sí o no?», Avui, 18-8-1976, p. 9.
46 A. Cucó «Autonomia i espai polític valencià», Avui, 1-9-1976, p. 3.
47 El País, 10-8-1976.
48 Segons declarà UDC, «El restablecimiento en Cataluña y el establecimiento en el País Valenciano de órganos de poder autónomo, desde el mismo momento de la ruptura democrática de todo el Estado español, constituyen condiciones indispensables para considerar una situación de normalización democrática en nuestros respectivos países y el paso previo para llegar a una configuración federal del Estado». El País, 6-8-1976. Pel que fa al PSOE català, vegeu Hoja del Lunes. Barcelona, 9-8-1976, p. 12. Finalment, la delegació valenciana que es reuní amb els polítics gallecs va estar representada per Carles Dolç i Joan Lerma. El Consello integrava Unión do Pobo Galego, Movemento Comunista de Galiza, Partido Carlista Galego, Partido Socialista Galego i Partido Galego Social Demócrata. Avui, 1-9-1976, p. 5.
49 Avui, 12-8-1976, p. 6. Sobre el concepte de «ruptura pactada» i la reivindicació estatutària de la Taula, vegeu els articles de Josep Pallach «Ruptura pactada: qui ha de pactar?» i de Joan Cornudella, «Estatut per al País Valencià», ambdós a Avui, 28-8-1976, p. 3. El líder comunista alacantí Enrique Cerdán Tato va concedir una entrevista a Amadeu Fabregat, en la qual afirmava que el País Valencià «reuneix certes característiques tipificadores de les nacionalitats, però resulta apressat pronunciar-se de manera categòrica al respecte». Avui, 7-9-1976, p. 8. En general, sobre la reflexió autonòmica dels comunistes valencians, vegeu V. Rodríguez-Flores Parra, «Definir el País Valencià. El Partit Comunista i l’autonomia (1975-1977)», Afers, 88, 2017, 615-637.
50 Avui, 13-8-1976, p. 5.
51 Avui, 29-8-1976, p. 7 i també 1-9-1976, p. 8.
52 Avui, 13-8-1976, p. 5, 29-8-1976, p. 7 i 1-9-1976, p. 8.
53 La Taboa aglutinava el Partit Comunista de Galícia, PSOE, PSP, ORT, PTE, USO, UGT i CCOO. Avui, 1-9-1976, p. 5.
54 ABC, 31-8-1976, p. 7.
55 «Per l’autonomia del País Valencià», Treball, 30-8-1976, p. 3. Vegeu el text citat en l’Annex final que acompanya l’article.
56 J. Fuster, «La invención de un reino», La Vanguardia Española, 10-8-1976, p. 31.
57 A. Fabregat, «Després de Nosaltres, els valencians», Avui, 28-4-1976, p. 11 i «Ni carn ni peix», Avui, 21-5-1976, p. 3. «La expresión Països Catalans provoca en algunos sectores de la oposición valenciana el mismo horror que un lote de pornografía danesa a una monja ursulina de las de antes», a A. Fabregat, «¿Catalanes contra valencianos?…», op. cit., p. 38.
58 Pel que fa a l’opinió de Muñoz Peirats, vegeu Avui, 29-8-1976, p. 7. Així mateix, F. de P. Burguera, «Una maniobra grollera: l’anticatalanisme al País Valencià», Avui, 23-10-1976, p. 10.
59 M. Roig, «Joan Fuster, element integrador del País Valencià», Avui, 28-8-1976, p. 10.
60 En representació de la Taula hi van assistir Manuel del Hierro (UGT), José Sorzano (PSD), Joan Lerma (PSOE), José Asensi (ORT), Joaquín Garrido (UCE), Doro Balaguer (PCE), Carles Dolç (MCPV), Josep Blasco i Josep Guia (PSAN), Josep Sanmartín (PTE), Vicent Garcés (PSPV), Ernest Sena (UDPV), Josep Corell (USO), Salvador Bofill (CCOO), José Antonio Noguera i Manuel Broseta (DIPV), Víctor Fuentes (PSP) i Laura Pastor (PCV), qui va formar part de la mesa. ABC, 5-9-1976, p. 8.
61 Avui, 4-9-1976, p. 6.
62 «El máximo nivel de discrepancia quedó concretamente establecido por la Taula de Forces Polítiques del País Valencià. Sus representantes fueron quienes en un primer momento plantearon sus reivindicaciones nacionalistas de un modo más elaborado y por consiguiente quienes más tuvieron que ceder antes de llegar a un buen acuerdo». ABC, 5-9-1976, p. 9.
63 Avui, 4-9-1976, p. 6.
64 ABC, 5-9-1976, p. 9.
65 ABC, 5-9-1976, p. 3.
66 Avui, 7-9-1976, p. 6.
67 Avui, 9-9-1976, p. 9.
68 Avui, 16-9-1976, p. 3.
69 Blanco y Negro, 11-9-1976, p. 43.
70 Avui, 14-9-1976, p. 12.
71 Avui, 16-9-1976, p. 6.
72 Mediterráneo, 15-9-1976, p. 5. Les ponències van ser publicades a DD. AA., El regionalismo. XVII Curso sobre problemas políticos de la vida local. Peñíscola (Castellón), del 20 de septiembre al 2 de octubre de 1976, Madrid, 1977.
73 «La gent assistent demostrà una gran manca de civisme i el comportament col·lectiu no reflectí les esperances dels organitzadors». Avui, 21-9-1976, p. 11. Aquesta interpretació quedà rotundament desmentida pels comunicats que feren públics els cantants i els organitzadors de la Trobada. Vegeu Avui, 22-9-1976, p. 9. Així mateix, vegeu J. Millás, Crónicas de la transición…, op. cit., pp. 207-210.
74 Mediterráneo, 19-9-1976, p. 3.
75 Avui, 22-9-1976, p. 6. 76 Mediterráneo, 24-9-1976, p. 5 i Mediterráneo, 25-9-1976, p. 5. 77 A la reunió –celebrada a l’Hotel Rey don Jaime– van assistir Antonio García Trevijano (Demòcrates Independents) i Simón Sánchez Montero (PCE) per Coordinación Democrática; Andrés Eguíbar (PSOE) i Ángel Guerreiro (PCG), per Taboa Democrática de Galícia; José Joaquín Díaz Aguilar (Demòcrates Independents) i José Carlos Mauricio (PCE), per Coordinación Democrática Canaria; Josep Benet (Assemblea d’Intel·lectuals) i Jordi Marçal (Convergència Socialista de Catalunya) per l’Assemblea de Catalunya; Néstor Torres (PCE) i Isidre Forteza (Moviment Comunista de Mallorca), pel Consell de les Assemblees Democràtiques de les Illes; i Doro Balaguer (PCE) i Carles Dolç (MCPV), per la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià. La Vanguardia Española, 26-9-1976, pp. 5-6.
78 ABC, 25-9-1976, p. 8 i Mediterráneo, 26-9-1976, p. 12.
79 Junta Liberalista de Andalucía, Partido Popular Democrático Andaluz i Partido Socialista de Andalucía.
80 «La alternativa para la democracia», La Vanguardia Española, 3-10-1976, p. 31. El text està reproduit també en B. Sanz Díaz i J. M. Felip, 1962-1982. La construcción…, op. cit., p. 166.
81 P. Calvo Hernando, Juan Carlos, escucha…, op. cit., p. 284.
82 El País, 26-9-1976.
83 ABC, 26-9-1976, pp. 11-12.
84 «Estas últimas semanas hemos asistido a un fenómeno sin precedentes en la historia contemporánea del País Valencià. Por vez primera, y supongo que de manera irreversible, el País Valencià aparece como un problema político a nivel estatal. La Taula, con todas las contradicciones, insuficiencias y restricciones que se quieran, ha conseguido con su insistencia ante otras instancias unitarias del Estado colocar el país en el hit de los temas políticos de la oposición democrática». A. Fabregat, «El País Valencià, en órbita», Destino, 2.035, 1976, p. 51.
85 Avui, 24-9-1976, p. 6.
86 «Una democracia auténtica no es votar cada cinco años; es necesario que la democracia anime permanentemente las bases de la sociedad, que haya un diálogo, una mejor administración, un conocimiento más exacto de las realidades. En esto tenemos que participar todos. Todo lo sabemos entre todos. Este es el nivel que ha elegido Europa entera para descentralizar: la región». Mediterráneo, 26-9-1976, p. 5.
87 Mediterráneo, 30-9-1976, p. 5.
88 Avui, 28-9-1976, p. 2.
89 Signaren la sol·licitud Manuel Broseta, José Antonio Noguera, José Sorzano, Carles Dolç i Josep Guia. Avui, 30-9-1976, p. 6.
90 Aquesta era l’opció de Joaquín Garrigues Walker –president de la Federación de Partidos Demócratas y Liberales– qui va efectuar unes dures declaracions: «Estos unitarismos no son eficaces ni pueden serlo porque las diferencias ideológicas entre unos y otros son abismales y el peso político y la fuerza de unos y otros muy desigual […] Lo que no se puede pretender, como intentan algunos, es que Coordinación Democrática monopolice la operación de implantar la democracia en España». ABC Sevilla, 1-10-1976, p. 11.
91 «La mayoría para ir a Valencia se obtuvo esencialmente gracias a las organizaciones marxistas-leninistas, que no representan, con todos los respetos que nos merecen, la mayoría en Cataluña». Vegeu comunicat suscrit per ERC, EDC i PSC, La Vanguardia Española, 1-10-1976, p. 27.
92 La Vanguardia Española, 2-10-1976, p. 7.
93 Informaciones, 4-10-1976.
94 La Vanguardia Española, 9-10-1976, p. 11.
95 Mediterráneo, 2-10-1976, p. 7.
96 Mediterráneo, 3-10-1976, pp. 3 i 5.
97 La iniciativa havia sorgit a proposta del PSPV. Avui, 15-9-1976, p. 6. La convocatòria de la Taula va comptar amb l’adhesió del Consell de Forces Polítiques de Catalunya. La Vanguardia Española, 6-10-1976, p. 70. Per la seua banda, el secretariat de la comissió permanent de l’Assemblea de Catalunya va emetre un comunicat de denúncia contra la prohibició i de recolzament a la convocatòria de la Taula. La Vanguardia Española, 8-10-1976, p. 62.
98 Avui, 10-10-1976, p. 2.
99 La Vanguardia Española, 14-10-1976, p. 46.
100 La Vanguardia Española, 16-10-1976, p. 7.
101 La Vanguardia Española, 19-10-1976, p. 9.
102 La Vanguardia Española, 17-10-1976, p. 6.
103 Destino, 2.038, 1976, p. 8.
104 Van assistir a la reunió els representants de: Coordinación Democrática (PSOE, PCE, ORT, PTE, Independents, USO, CCOO, UGT, Partido Carlista, Justicia Democrática, PSP, USDE, Izquierda Democrática, MC, PSD), Assamblea de Catalunya, Assemblees Democràtiques de Mallorca, Menorca i Eivissa, Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià, Taboa Democrática de Galicia, Coordinadora de Fuerzas Democráticas de Canarias, i cinc partits i organitzacions d’Euskadi (Acción Nacionalista Vasca, PC Euskadi, CS-PSOE, ORT, PSP Euskadi). Mundo Obrero, 1-11-1976, p. 4.
105 ABC, 24-10-1976, p. 12.
106 Mundo Obrero, 1-11-1976, p. 4.
107 Arxiu de la Catedral de València (ACV), Acta de 24-10-1976, lligall 6.156, full 84 r.; i Acta de 17-11-1976, lligall 6.156, full 88 r.
108 Segons declararen els portaveus de Demòcrates Independents del País Valencià, la Taula havia de quedar circumscrita als partits polítics i a les organitzacions sindicals. ABC, 2-11-1976, p. 8.
109 A la reunió van assistir els representants de Coordinación, Taula, Taboa, Assemblea de Catalunya, Assemblea de les Illes i Coordinadora de Fuerzas Democráticas de Canarias. ABC, 2-11-1976, p. 96.
112 Diario de Burgos, 5-11-1976, p. 19.
110 ABC, 4-11-1976, p. 9.
111 ABC, 5-11-1976, p. 10.
113 Les condicions que la Plataforma d’Organismes Democràtics imposava al govern consistien en la legalització de tots els partits polítics i organitzacions sindicals; l’amnistia per als presos polítics i lliure retorn de tots els exiliats; el reconeixement efectiu del ple exercici de les llibertats d’expressió, reunió, associació i manifestació; derogació del decret llei sobre el terrorisme i supressió del Tribunal d’Ordre Públic; la igualtat d’oportunitats per a tots els partits i organitzacions sindicals en l’accés a la ràdio i televisió estatals; la supressió de l’aparell politicoadministratiu del Moviment; i la participació dels partits polítics democràtics en el control de la consulta popular. ABC Andalucía, 5-11-1976, p. 5 i En lucha, 6-11-1976, p. 3.
114 ABC Andalucía, 5-11-1976, p. 5.
115 ABC Andalucía, 6-11-1976, p. 5.
116 Avui, 23-11-1976, p. 13.
117 ABC, 13-11-1976, p. 13.
118 ABC, 16-11-1976, p. 11.
119 Vicente Ferrer Mondina, Fernando Mateu de Ros i Pedro Zaragoza Orts –procuradors en corts valencians– votaren en contra del projecte de llei. Blanco y Negro, 27-11-1976, p. 24.
120 ABC, 19-11-1976, p. 80.
121 Avui, 19-11-1976, p. 6.
122 BOCE, número 1.539, 19 de novembre de 1976, pp. 37.225-37.229.
123 Vegeu J. Melià, Qué es la reforma política, Barcelona, 1976.
124 V. Ventura, Política per a un país, València, 1977, pp. 25-29.
125 ABC, 26-11-1976, p. 10 i ABC, 27-11-1976, p. 12.
126 ABC Andalucía, 27-11-1976, p. 5.
127 Van assistir a la cimera Alianza Liberal (Vicente Piniés, Juan A. de Zulueta i Joaquín Satrústegui), Assemblea de Catalunya (Pedro Portabella i Josep Benet), Comisiones Obreras (José Alonso i Marcelino Camacho), Comité Nacional de Cataluña del Partido del Trabajo de España (Ramón Planas Vila), Consell de les Assemblees de les Illes Balears-Partido Comunista de Baleares (Francisca Bosch), Convergència Democràtica de Catalunya (Miguel Roca), Coordinadora de Fuerzas Democráticas de Canarias (Joaquín Rodríguez Doreste), Federación de Partidos Socialistas (Alejandro Rojas Marcos, pel Partido Socialista de Andalucía; Alexandre Cirici, pel Partit Socialista de Catalunya; i Enrique Barón, per Convergencia Socialista de Madrid), Federación Popular Democrática (Jose Luis Erce i José María Gil-Robles), Federación Socialdemócrata (Francisco Fernández Ordóñez i Juan Peydró), Izquierda Democrática (Joaquín Ruiz-Giménez, Jaime Cortezo i Carlos María Bru), Lliga de Catalunya (Víctor Tarruella), Movimiento Comunista (Javier Álvarez Dorronsoro i Javier Ortiz), Organización Revolucionaria de Trabajadores (Amancio Cabrero), Partido Carlista (Miguel Álvarez Bonald i José María Zavala), Partido Comunista de España (Simón Sánchez Montero i Armando López Salinas), Partido Demócrata (Joaquín Garrigues), Partido Demócrata Popular (Ignacio Camuñas i Fernando Chueca Goitía), Partido Liberal (Enrique Larroque, Ubaldo Nieto i Bernardo Rabassa), Partido Progresista Liberal (Juan de Madariaga i Jaime Pérez), Partido Popular Democrático Cristiano (Ricardo Jerez i Rafael Jaume), Partido Socialista Obrero Español (Enrique Múgica i Guillermo Galeote), Partido Socialista Unificado de Cataluña (Antonio Gutiérrez Díaz), Partido Socialista Popular (Enrique Tierno Galván, Donato Fuejo i Juan Encinar), Partido del Trabajo de España (Nazario Aguado), Taboa Democrática de Galicia (Andrés Eguíbar, Ángel Guerreiro i Roberto Pardo), Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià (Josep Guia i Víctor Fuentes), Unió Democràtica de Catalunya (Gibert Cuatrecasas), Unió Democràtica del País Valencià (Ernest Sena Calabuig i Josep Maria del Rivero Zardoya), Unión General de Trabajadores (Jerónimo Saavedra) i Unión Sindical Obrera (Antonio Martínez Ovejero). ABC, 28-11-1976, pp. 1 i 88.
128 ABC, 28-11-1976, p. 11. Vegeu reial decret 2948/1976, de 26 de novembre, por el que se aprueba el Concierto Económico con Álava (BOE, de 27-11-1976) i reial decret 3118/1976, de 26 de novembre, por el que se otorga reconocimiento oficial al «Institut d’Estudis Catalans» (BOE, de 21-01-1977).
129 ABC, 1-12-1976, p. 7.
130 ABC, 1-12-1976, p. 2.
131 «La Corona puede ser, justo en estos momentos de arranque y de fundación, cuando el clima de confusión es más caliente, cuando los radicalismos y los personalismos pueden frenar el pacto y la consecución de vías transitables, el instrumento imprescindible capaz de moderar, en las oscilaciones contrarias, la irrupción de un pluralismo descontrolado y explosivo». ABC, 1-12-1976, p. 7.
132 La comissió que va decidir la composició de l’òrgan negociador amb el govern va estar integrada per Simón Sánchez Montero (PCE), Enrique Múgica (PSOE), Jordi Pujol (CDC), Ramón Trías Fargas (EDC), Fernando Fernández Ordóñez (FSD), Antón Canyelles (UDC), Marcelino Camacho (CCOO), José María Zavala (Partido Carlista) i Enrique Tierno Galván (PSP).
133 La Vanguardia Española, 2-12-1976, p. 5.
134 La Vanguardia Española, 2-12-1976, p. 6.
135 ABC, 2-12-1976, p. 6 i també 3-12-1976, p. 6; i En lucha, 4-12-1976, p. 4. 136 Avui, 2-12-1976, p. 1. 137 A. Fabregat, «València no és res, diu la cançó», Avui, 16-11-1976, p. 10.
138 Reial decret 2763/1976, d’1 de desembre, por el que se ceden gratuitamente al Ayuntamiento de Valencia terrenos procedentes del antiguo cauce del río Turia, con una extensión de 1.193.217,50 metros cuadrados, sitos en el expresado término municipal, para ser destinados a red viaria urbana y a parques públicos (BOE de 02-12-1976).
