Читать книгу: «Crònica i memòria. Textos històrics de Martí de Viciana el Vell», страница 2
— «València, “mare e cap de tot lo regne”», Afers: fulls de recerca i pensament, 30 (2015), pp. 149-179.
GARCÍA FITZ, Francisco: Las Navas de Tolosa, Barcelona, Ariel, 2005.
GARCÍA MARSILLA, Juan Vicente: La jerarquía de la mesa. Los sistemas alimentarios en la Valencia bajomedieval, València, Diputació de València, 1993.
GARCIA-OLIVER, Ferran: Cor d’acer, cor de carn, cor de fusta. El cavaller Ausiàs Marc, Gandia, Ajuntament de Gandia, 1998.
GARRIDO I VALLS, Josep-David: Jaume I i el Regne de Múrcia, Rafael Dalmau, Barcelona, 1997.
Gestes dels Comtes de Barcelona i Reis d’Aragó, edició a cura de Stefano Cingolani, València, PUV, 2008.
GIUSTINIANI, A.: Castigatissimi annali della Repubblica di Genova, Gènova, 1537.
GONZÁLEZ MARRERO, J. E.: «La medición en la historia medieval: San Isidoro de Sevilla y Beda», dins Actas del X congreso Internacional de Estudios Clásicos, Madrid, 2001, pp. 121-126.
GUAL CAMARENA, Miguel: Las treguas de Majano, Buenos Aires, Ed. Facultad de Filosofia y Letras.
GUINOT, Enric: Els límits del Regne: el procés de formació territorial del País Valencià medieval (1238-1500), València, Edicions Alfons El Magnànim, 1995.
HINOJOSA MONTALVO, José: «Actividades judías en la Valencia del siglo XIV», En la España medieval, 7 (1985), pp. 1547-1567.
HUICI MIRANDA, Ambrosio: Estudio sobre la campaña de las Navas de Tolosa, València, Instituto Nacional de Segunda Enseñanza, 1916.
IBORRA, Joan: «Aragó i Catalunya ante unionem a la Crònica de València de Martí de Viciana. Notes per a l’estudi de les fonts historiogràfiques», dins El (re)descobriment de l’edat moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran, Barcelona, PAM/Universitat de Barcelona, 2007, pp. 171-196.
IBORRA, Joan: «Entre la coronació de Ramon Berenguer IV i la dotalia de Catalunya. Edició crítica del ms. 280 de la Biblioteca de Catalunya», Scripta. Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 5 (2015), pp. 105-121.
Libre de memòries de la ciutat e regne de València, edició a cura de Salvador Carreres Zacarés, València, 1930.
Libre dels reis, edició a cura de Stefano Maria Cingolani, València, PUV, 2008.
Il Libro di Sidrac, versione catalana, edició de Vincenzo Minervini, Cosenza, Lerici, 1982.
LLABRÉS, Gabriel: «Motius del rei en Pere (iv)», Boletín de la Sociedad Arqueológica Lulilana, octubre (1891), pp. 143-144, reproduït a La veu de Catalunya, 42 (1891), pp. 545-546.
Llibre de les Solemnitats de Barcelona, edició a cura d’A. Duran i Sanpere i Josep Sanabre, Barcelona, Institució Patxot, 1930-1947.
LÓPEZ RODRÍGUEZ, Carlos: Nobleza y poder político, València, PUV, 2005.
Manual de novells ardits, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1892.
MARQUILLES, Jaume: Comentaria Jacobi de Marquilles super Usaticis Barchinone, Barcelona, 1505.
MARTÍN PASQUAL, Llúcia: «La tradició poètica i moralitzant del cérvol», dins Estudis de Llengua i Cultura Catalanes. Homenatge a Josep Gulsoy, 2, Barcelona, PAM, 2007, pp. 73-106.
MARTINES, Tomàs: «Remarques a l’edició a cura de dues traduccions de Martí de Viciana», Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, 1 (1990), pp. 87-94.
MIRALLES, Melcior: Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim, edició a cura de Mateu Rodrigo Lizondo, València, PUV, 2011.
MONSALVO ANTÓN, José María: Teoría y evolución de un conflicto social. El antisemitismo en la Corona de Castilla en la Baja Edad Media, Madrid, Siglo XXI, 1985.
MORALES TALERO, Santiago de: «Don Fadrique de Castilla y Castro, Duque de Arjona», Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, 40 (1964), pp. 17-36.
MORAN I OCERINJÁUREGUI, Josep: Cronicó de Perpinyà (segle XIII), Barcelona, PAM, 1998.
MUNTANER, Ramon: Crònica, dins Ferran SOLDEVILA (ed.): Les quatre grans cròniques, Barcelona, Selecta, 1983.
NARBONA VIZCAÍNO, Rafael: «El trienio negro: Valencia, 1389-1391», En la España Medieval, 35 (2012), pp. 177-210.
OLIVERA LLORET, Carme; Esther REDONDO GARCÍA, J. LAMBERT, A. RIERA MELIS i A. roca: Els terratrèmols dels segles XIV i XV a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2006.
PALACIOS MARTÍN, Bonifacio: La coronación de los reyes de Aragón 1204-1410. Aportación al estudio de las estructuras medievales, Saragossa, Universitat de Saragossa, 1975.
PEDRALS I COSTA, Xavier: El rescat de les cent donzelles, Bagà, 1990.
PERARNAU I ESPELT, Josep: «Les condicions de la unió d’Aragó i Catalunya en un manuscrit del valencià Rafael Martí de Viciana», Arxiu de Textos Catalans, 2 (1983), pp. 357-361.
PEREA MANERA, Hèctor: «Falles actives i perillositat sísmica al marge nordoccidental del solc de València», memòria doctoral inèdita, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2006.
PÉREZ DE GUZMÁN, Fernán: Crónica del señor rey don Juan II, segundo de este nombre en Castilla y en León, València, 1779.
PERROY, Edouard: La guerra de los 100 años, Madrid, Akal, 1982.
PLAZA PICÓN, Francisca i J. Antonio GONZÁLEZ MARRERO: «El vocabulario del cómputo en el temporibus liber de Beda», Minerva, Revista de Filología Clásica, 17 (2004), pp. 125-137
PUIGPARDINES, Berenguer de: Sumari d’Espanya, edició a cura de Joan Iborra, València, PUV, 2000.
PUJADES, Geroni: Crònica Universal del Principat de Catalunya, vol. VIII, Barcelona, 1609.
QUER I AIGUADÉ, Pere: «L’adaptació catalana de la Historia de rebus Hispaniae de Rodrigo Jiménez de Rada: textos i transmissió (segles XIII-XV)», vol. II, tesi doctoral inèdita, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 2000.
RIERA I SANS, Jaume: Los tumultos contra las juderías de la Corona de Aragón en 1391, Saragossa, Instituto Jerónimo Zurita, 1977.
RIQUER, Martí de: La leyenda de Galceran de Pinós y el rescate de las cien doncellas, Barcelona, 1944.
ROMEU I FIGUERAS, Josep: Corpus d’antiga poesia popular, Barcelona, Barcino, 2000.
RUBIO VELA, Agustín: «Urgellistas valencianos. Sobre la oposición a Fernando I de Tratámara», Anuario de Estudios Medievales, 33/1 (2003), pp. 191-261.
RYDER, Alan: Alfonso el Magnánimo. Rey de Aragón, Nápoles y Sicilia (1396-1458), València, Edicions Alfons el Magnànim, 1995.
SÁIZ SERRANO, Jorge: Caballeros del rey. Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo, València, PUV, 2008.
SALRACH, Josep M.: Història dels Països Catalans. Dels orígens a 1714, I, Barcelona, Edhasa, 1980.
— Catalunya a la fi del primer mil·leni, Vic, Eumo, 2004.
SÁNCHEZ MARTÍNEZ, Manuel (ed.): La corona catalanoaragonesa i el seu entorn mediterrani a la baixa edat mitjana, Barcelona: CSIC, 2005.
SANDOVAL, Prudencio de: Historia de la vida y hechos del emperador Carlos V, Pamplona, 1618.
SCHRAMM, Percy E.: «Ramon Berenguer IV», dins E. Bagué, J. Cabestany i Percy E. Scharamm: Els Primers Comtes-Reis, Barcelona, Vicens Vives, 1985.
SEVILLANO COLOM, Francesc: El «Centenar de la Ploma» de la ciutat de València 1365-1711, Barcelona, Dalmau editors, 1966.
SÈNECA: Llibre de virtuoses costums, edició a cura de Jaume Riera i Sans, Barcelona, Edicions del Mall, 1987.
SOBREQUÉS, Santiago: Els grans comtes de Barcelona, Barcelona, Vicens Vives, 1980.
SOLDEVILA, Ferran: «Pere el Gran: “El desafiament amb Carles d’Anjou”», EUC, IX (1915).
— Les quatre grans cròniques, Barcelona, Selecta, 1983.
— Pere el Gran. Primera part: l’Infant, Barcelona, IEC, 1995.
STEPHENSON, F. Richard: Historical Eclipses and Earth’s Rotation, Cambrigde, Cambridge University Press, 1997.
SUENAGA PORTUGUÈS, Kay: «Guerra i Pau a l’Edat Mitjana la Corona d’Aragó en la Baixa Edat Mitjana», tesi doctoral inèdita, Palma, Universitat de les Illes Balears, 2012.
TASIS I MARCA, Rafael: Pere el Cerimoniós i els seus fills, Barcelona, Vicens Vives, 1994.
TOLDRÀ, Maria: «La prosa històrica» i «Historiadors del segle XV», dins Àlex Broch (dir.), Història de la literatura catalana, III: Lola Badia (dir.), Literatura medieval (III). Segle XV, Barcelona, Enciclopèdia Catalana-Barcino-Ajuntament de Barcelona, 2015, pp. 163-190.
TOLRÀ PARÉS, Monserrat: «La reina Maria, dona d’Alfons el Magnànim: vida i obra de govern (1401-1458)», tesi doctoral inèdita, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2013.
TOMIC, Pere: Històries e conquestes del realme d’Aragó e principat de Catalunya, edició crítica a cura de Joan Iborra, Catarroja-Barcelona, Afers, 2009
TORRES FONTES, Juan: Fajardo El Bravo, Múrcia, Universidad de Murcia, 1944.
— La muerte de Alonso Fajardo, Barcelona, AEM, 1967.
VICENS VIVES, Jaume: Els Trastàmares (segle XV), Barcelona, Vicens Vives, 1980.
VICIANA, Martí de: Crónica de la ínclita i coronada ciudad de València, estudi preliminar de Sebastián García Martínez, València, Universitat de València, 1983.
— Libro tercero de la crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia, edició a cura de Joan Iborra, València, PUV, 2002.
VIDAL Eliseo: Valencia en la época de Juan I, València, Universitat de València, 1974.
VITAL, Laurent: Relación del primer viaje de Carlos V a España, traducción de Bernabé Herrero, Madrid, 1958.
ZURITA, Jerónimo: Anales de la Corona de Aragón, Saragossa, Dormer, 1670.
¶ 1 Crònica de Pere Maça, edició, introducció, notes i índex de José Hinojosa Montalvo, Universitat de València, València, 1979. En realitat aquesta crònica és fragmentària i pertany a una crònica universal probablement valenciana de la primera meitat del segle XV, inèdita encara, conservada a la Biblioteca Nacional de Madrid sota la signatura ms 17711, cf. Maria TOLDRÀ: «La prosa històrica» i «Historiadors del segle XV», dins Àlex BROCH (dir.), Història de la literatura catalana, III: Lola Badia (dir.), Literatura medieval (III). Segle XV, Barcelona, Enciclopèdia Catalana-Barcino-Ajuntament de Barcelona, 2015, pp. 163-190. ¶ 2 Josep PERARNAU I ESPELT: «Les condicions de la unió d’Aragó i Catalunya en un manuscrit del valencià Rafael Martí DE VICIANA», Arxiu de Textos Catalans, 2 (1983), pp. 357-361. ¶ 3 i Martí de viciana: Libro tercero de la crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia, edició a cura de Joan Iborra, València, PUV, 2002, p. 63.
¶ 4 Anales valencianos, estudi preliminar, edició i índex de Maria Luisa Cabanes Catalá, Saragossa, Anubar, 1983, pp. 5-6. ¶ 5 Martí DE VICIANA: Comentari a l’Econòmica d’Aristòtil, edició a cura d’Antoni Ferrando, Barcelona, Edicions del Mall, 1982 i Llibre de virtuoses costums, edició a cura de Jaume Riera i Sans, Barcelona, Edicions del Mall, 1987. ¶ 6 Crònica de Pere Maça..., op. cit., p. 9. ¶ 7 El ms 17711 de la Biblioteca Nacional de Madrid és un bell exemple d’aquesta circulació que conté elements de contacte amb les cròniques valencianes del segle XV. Actualment treballem en l’edició i estudi d’aquest manuscrit. ¶ 8 Martí DE VICIANA: Comentari..., op. cit., pp. 9-12. Tot i que encara no s’ha escrit una biografia de Martí de Viciana el Vell, hi existeixen una sèrie d’autors que s’han aproximat al personatge, potser des d’una òptica escariada, a través del seu nét l’historiador Martí de Viciana, autor de la Crónica de la ínclita i coronada ciudad de Valencia..., op. cit., cf. Joan RODRÍGUEZ CONDESA: Rafèl Martí de Viciana (Estudi biobliográfich), València, 1911, Borriana, 2003; Vicente FORNER TICHELL: Familia de los Viciana, València, 1922, Borriana, 2002; Ángel SÁNCHEZ GOZALBO: Els Viciana i la nostra literatura, València, Publicacions dels cursos de Llengua i Literatura Valenciana de lo Rat Penat, núm. 12, 1963; José María DOÑATE SEBASTIÁ: «Aportación al estudio de los Viciana, Saitabi, XV (1965), pp. 59-72, Martí DE VICIANA: Crónica de la ínclita i coronada ciudad de València, estudi preliminar de Sebastián García Martínez, València, Universitat de València, 1983, vol. 1. Antonio Ferrando Francés és potser l’autor que més s’ha acostat a la biografia d’aquest personatge, cf. Martí DE VICIANA: Comentari..., op. cit., pp. 9-12; «De la tardor medie val al Renaixement: aspectes d’una gran mutació sociolingüística i cultural a través dels Viciana», Miscel·lània homenatge a Rafael Martí de Viciana en el V centenari del seu naixement 1502-2002, Borriana, Ajuntament de Borriana, 2002, pp. 21-35 i Caplletra, 34 (2003), pp. 31-53. ¶ 9 J. M. TORRES: «Advertencia al lector», Segunda parte de la Crónica de Valencia, València, Sociedad Valenciana de Bibliófilos, 1881, pp. XIII-XIV, reimpressa per Librerías París-Valencia, València, 1980. Tomàs Martines repassa la trajectòria d’aquesta confusió i confirma l’autoria del copista Blay per a dues obres, l’Econòmica d’Aristòtil i el Llibre de bones costums de Sèneca, cf. Tomàs MARTINES: «Remarques a l’edició a cura de dues traduccions de Martí de Viciana», Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, 1 (1990), pp. 87-94. ¶ 10 Vicent Josep ESCARTÍ: «Notícia sobre la literatura memorialística al País Valencià, del segle XIV al XIX», Manuscrits, 28 (2010), p. 187. ¶ 11 En temps de redacció del dietari, durant el Quatrecents valencià, la ciutat ressaltava com un dels centres més importants del Mediterrani, amb un port d’intensa activitat i relacions marítimes importants, cf. Antoni FURIÓ: «València “cap e mare de tot lo regne”», Afers. Fulls de recerca i pensament, 80/81 (2015), pp. 149-179. ¶ 12 Martí de Viciana degué nàixer abans de 1440-1445, cf. Comentari..., op. cit., p. 9.
¶ 13 Cf. Vicent Josep ESCARTÍ: «Notícia sobre la literatura memorialística...», op. cit., pp. 181-205. ¶ 14 D’aquest manuscrit s’han publicat tres textos íntegres, cf. Martí de VICIANA: Comentari..., op. cit.; una traducció del Liber de moribus, de Sèneca feta per Martí de Viciana, cf. SÈNECA: Llibre de virtuoses costums..., op. cit. i un petit fragment inclòs al manuscrit que tracta escadusserament els capítols matrimonials entre Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó, cf. Josep PERARNAU I ESPELS: «Les condicions de la unió d’Aragó i Catalunya...», op. cit.
¶ 15 Cf. Martí DE VICIANA: Comentari a l’Esconòmica..., op. cit.; SÈNECA: Llibre de virtuoses costums..., op. cit. i Josep PERARNAU I ESPELS: «Les condicions de la unió d’Aragó i Catalunya...», op. cit. ¶ 16 Cf. Josep ROMEU I FIGUERAS: Corpus d’antiga poesia popular, Barcelona, Barcino, 2000, p. 68 i Gabriel LLABRÉS: «Motius del rei en Pere (IV)», Boletín de la Sociedad Arqueológica Lulilana, octubre de 1891, pp. 143-144, reproduït a La veu de Catalunya, 42 (1891), pp. 545-546.
¶ 17 Molt similar amb algunes variacions a la relació continguda a Berenguer DE PUIGPARDINES: Sumari..., op. cit., pp. 88-89 i a Melcior MIRALLES: Crònica i dietari..., op. cit., p. 101. ¶ 18 Cf. Miquel COLL I ALENTORN, Llegendari..., op. cit., pp. 7-50 i Pere QUER I AIGUADÉ: «L’adaptació catalana de la Historia de rebus Hispaniae...», op. cit., pp. 365-372. ¶ 19 Cf. Cronicó de Perpinyà..., op. cit., pp. 10-17. Tant el Cronicó com el text editat coincideixen en la data de 1265 per anotar l’entrada de Jaume I a Múrcia, d’acord amb l’estil florentí de l’any de l’Encarnació. Data que es correspon a l’any 1266 del nostre còmput. ¶ 20 Els Anales arriben fins a l’any 1248 a partir de la qual data s’introdueix una «Genealogia dels reis de la Corona d’Aragó», Anales..., op. cit., pp. 12-13.
¶ 21 Cf. Pere TOMIC: Històries e conquestes..., op. cit., p. 283.
¶ 22 Cf. Melcior MIRALLES: Crònica..., op. cit., pp. 96-120.
Textos històrics de Martí de Viciana el Vell
[NOTA AUTÒGRAFA DE MARTÍ DE VICIANA]
||115 A 19 de juny de 1535, yo, Rafel Martí de Viciana, haguí lo present libre de la senyora dona Ysabel Pasqual e de Viciana.
1.
[SENYALS DEL CEL]
||115v Los senals del cel, no obstant sien alguns naturals, enperò quant alguns vénen ab major que sa natura los inclina,1 deuen molt tembre la gent, com nostre Senyor nos los aja donats per seyal de la fi del món. E lo bon cristià, tenint ho portant per títol lo capítol lo dit de l’Avangeli «estote parati &»,2 deu aquels, no obstant, com dit he sien o puxen ésser naturals, enperò deu tembre e pensar, donchs, per aquels al temps que aparexen se seguex algun cas e gran deu ésser3 lo [e]cripsi del sol.4 L’any mil CCCCXXXXVIII tro a l’any MCCCCLXXVIII se són seguits e vists per mi los senals següents:5
Primerament, a [...]6 de agost en l’any MCCCCXXXXVIII fonch eclipsi de sol, del qual s’escorí més de la mitat o prop.7 En aquel temps se féu ligua del turch ab genovesos, de hon se segueix que a pocs dies que hun genovés vené al traydor del turch Gostantinoble, que no pasaren V o VI anys de l’aclipsi principià fer guerra a la cristiandat.8
En l’any mil [CCCC]LV en Espaya avia una cometa envés ponent ab un gran rag ves orient que a mil anys no·s lig altra, tal se mostrà’s tal ne tamaya.9 Aquel any morí l’arquebisbe de Çaragoça don Dalmau de Mur,10 Déus aga, lo qual era causa de tota la pau de Aragó e singular prelat.11 Enaprés morí lo rey don Alfonso, de grandísima memòria, e la reyna dona Maria, sa muler.12
A tant de setenbre any MCCCCLII, en lo regne de Castella, veren exir una bara de foch del cel esent lo dia molt clar, a ora de vespres, la qual ora se tornà súbitament molt escura y espantable e era entre dos vents la dita bara, segons se pot arbitrar de miga legua, e tornà-se’n en lo cel. E darere aquella, fent són matex curs, lo segí lo fum en forma de fina de serp, exí mateix se tornà o entrà en lo cel. Fonch gran espant en la gent e a pocs dies escapçaren lo mestre de Santiago don Álvaro de Luna, que s’era senyor de aquella villa, e tantost lo rey13 de Castella don Johan morí dins l’any.14
||116 A XXVIIII de joliol, en l’any MCCCCLXXVIII, fonch un eclipsi de sol tant gran que de quatre parts del sol s’escoriren les tres; e més, fonch lo món escur, que15 no és la prima nit, tan que no avia qui conegués un diner de quina moneda era; en lo qual any foren morts per tot lo món generals.16
En aquest temps se són amostrades de luna infinits [e]clipsis e molt grans, tant que més de les tres parts de la luna, la una eclipsi cobrí,17 Déus aga mercè de nossaltres.18
2.
[SENYALS DE DAPNACIÓ I REPROVACIÓ DE REMIGI]
||122 Segons recita Remigi, diu que gran senyal de dapnació e reprobació en l’ome són los següents e açò sobre aquella paraula de sent Johan octavo que diu «ex Deo non estis».19
Grandísima supèrbia, presumir molt de si matex e viure ventós o ponposament.
Mal viure e tostemps prosperar.
Seguir en totes cosses la pròpia voluntat a la inclinació.
Amar a si mateix desordenadament, a totes les cosses mundanes e deligentment totes cosses inquirir, ço és, les mundanals.
Demostrar-se molt cruell e rigorós en les coses que ha de fer e seyaladament ab los súbdits e persones humils e de poch estat.
Endurir-se en los pecats e oblidar-se aquels pig[n]orant la vida sens fer provesió a la mort.
No voler conportar la coreció ne lo corector.
Fredament fer aqueles cosses que són de Déu e tostemps ab enug, tostemps ocupant-se en les cosses mundanes e ennugant-se de les paraules de Déu e no voler hoyr aquelles.20
3.
[DOTALIA DE CATALUNYA]
||123 Açò fonch fet en l’any [D]CCC cents VIII21 que Carles Maynes féu la dotalia a·n Ramon Berenguer, nebot seu, del comptat de Barcelona.
Carles Mayles, per la gràcia de Déu enperador de Roma, de Alamanya, (la) de tota Spanya, rey de França, do a tu, Ramon Berenguer, car nebot nostre, lo comptat de Barcelona, principat de Catalunya, ço és, dotze22 comptes, dotze bescomptes, dotze ciutats, dotze bisbats, dotze rius navals23 o capdals, e cetanta-e-dos barons, e quatre-[centes] cases de vervesós e mil e set-centes cases que dins lo comptat havem de paratge. Emperò aturam-nos-hi les potestats [e] que siats tengut de venir a nostres corts.24
Aquestes són les ciutats e comptats [e] vescomptats qui antigament eren en lo principat de Catalunya e los rius capdals.
Primerament la ciutat de Heuna, lo compte és de Roselló, lo vescompte és de Castellnou e lo riu25 és Tet. La segona ciutat és Besalou, lo compte és de Besaldú,26 lo vescompte és de Bas, lo riu és Fluvià. La terça ciutat és Jherona, lo compte és d’Ampúries, lo vescompte és de Roquamartí, lo riu és Hoyeran.27 La quarta ciutat és Vich, lo compte és de Osona, lo vescompte és de Centelles, lo riu és Ter. La cinquena ciutat és de Barcelona, lo compte és de Barà, lo bescompte és de Cardona, lo riu és Lobregat. La sisena ciutat és Tarragona, lo compte és de Prades, lo bescompte és d’Entensa, lo riu és Francolí. La setena ciutat és Tortosa, lo compte és de Tortosa, lo vescompte es de Semenat, lo riu és Ebro. La huytena ciutat és Balaguer, lo compte és d’Urgell, lo bescompte és d’Àger, lo riu és Segre. ||123v La novena és la ciutat de la Seu d’Urgell, lo compte és de Palàs, lo vescompte és de Vilamur, lo riu és Noguera Palares[a]. La dehena ciutat és Roda, lo compte és de Ribagurça, lo bescompte és de Peralta, lo riu és Noguera Rabagurçana. La honsena ciutat és Vilaffranca de Confle[n]t, lo compte és de Serdenya, lo vescompte és de Vilaplana, lo riu és Flecet.28 La dotzena ciutat és Vilacarles, lo compte és de Baronés,29 lo vescompte és de Castellbò, lo riu és Belliera.30 Enaprés de aquestes ciutats y ha una ciutat que·s nomena Leyda.
Los terretoris que són dins lo principat de Catalunya:
Primo, Roselló, Vallspir, Enpurdà, Geronès, Valeres,31 Lobregat, Penedès, Almaresme, lo cap de Taragona, ma[r]quesat de Tortosa, Terra d’Orta, Prades, Comalats, Litera, Urgell, Sadarra, Pallars, Paridà, Vall d’Anan, Vall d’Aran, Vall d’Andora, Cerdanya, Capsir, Confle[n]t, Ca[m]predon, Vall de Ribes, Ripollès, Bergadà, Munyaneres, Osona, Baches.
Aquestes són les vegueries que són dins lo Principat de Catalunya:
Primo, Perpinyà, Castelló d’Anpúries, Gerona, Besaldú, Valleres, Barcelona, Vilaffranca de Penedès, Taragona, Tortosa, Falset, Leyda, Balaguer, Pons, Agramunt, Tàrrega, Monblanch, Cervera, Aygualada, Manressa, Vich, Berga, Ripoll, Campredon, Tremp, Puigcerdà, Vilaffranca de Confle[n]t, Capsir.
Cases de barons e nobles hòmens en la manera del Gran Costum de Catalunya com sehen axí en corts com en tinell ||124 del compte de Barcelona, segons sa ordinació:
Primo, Muncades; segon, Servelons; tercer, Anglesoles; quart, Ribelles; quint, Castellets; sisè Cruhïlles; setè, Vilaraguts; huytè, Centelles; novè, Senctapau; dehè, Cabenys; honzè, Pinós; dotzè, Abella; tretzè, Ballera; quatorzè, Edil;32 quinzè, Horcau; setzè, Mur; desetè, Queralt; dihuytè, Servià; denovè, Senestra; vintè, Caramany; vint-y-hu, Perellós; vint-y-dos, d’Ortasà;33 vint-y-tres, d’Omps; vint-y-quatre, Roses; vint-y-cinch, Cireres;34 vint-y-sis, los Daçó; vint-y-set, los de Pestrecà.
Aquestes són les cases dels vervesors que foren ordenades ho feytes per l’enperador Carles Manyes, les quals cases no sehen ab los nobles e barons sinó dere[r]s,35 emperò tenen bandera redona, axí com los nobles, mas han gran privilegi car si vervesor serà en la cort, lo rey ha per costum que un cavaller seu a taula. Si lo vervesor y és, lo cavaller se n’a levar36 si lo vervesor y vol mengar.37 Més, que si lo vervesor serà en camp de batalla, la bandera ho horiflama deu portar lo vervesor per son dret o premenència. E són quatre cases sens pus car no poden ésser més. Com lo vervesós hagués cent fills no y pot haver vervesor sinó lo qui és cap de la casa, los altres romanen cavallers. E són les cases dels vervesós quatre, s[eg]ons se segueix:
Primo, Viladamany, en Usona; segonament Buxadós, en Bages; tercerament, Foxà, en la Pineda; quartament, Torelles, en38 Pallarès. ||124v
Aquestes són les baronies que són en lo dit Principat:
Primo, baronia de Muncada en Valeres; baronia de Muncada en Lobregat; baronia de Muncada en Jheronès; baronia de Muncada en Osona; baronia de Muncada en Bages; baronia de Muncada en Tortosa; baronia de Muncada en Fraga;39 baronia de Muncada, de Miquinença e de Serrós.
Segon, baronia de Cervelló en Lobregat; baronia de Cerveló de Vilademàger; baronia de Cerveló de Querol; baronia de Cervelló de Vall Spinosa; baronia de Cervelló de Muntagut.
Terç, baronia de Anglesola de la honor de Bellpuig; baronia de Anglesola de la vila de Anglesola; baronia d’Anglesola de Miralcamp.
Quart, baronia de Ribelles de la honor de Ribelles; baronia de Ribelles de la honor de Riab;40 baronia de Ribeles de Artesa.
Quint, baronia de Castellet de la honor; baronia de Castellet del Venrell; baronia de Castellet de Caldera de Bosastre e de Sent Oliva.41
Sisè, baronia de Cruïlles de la honor; baronia de Rupit de Conillés; baronia de Pestrecà de Cruïlle[s], ara d’en Barates.
Setè, baronia de Vilaraguts de Sobirats de la honor; baronia de Vilaraguts de Sent Martí de Fox.
Huitè, ||125 baronia de Centeles de la honor.
Novè, baronia de Sentapau de la honor.
Dehè, baronia de Cabrenchs de la honor.
Onzè, baronia de Pinós de la honor de la Bagà; baronia de Pinós de Sagàs e de Marlés; baronia de Geronella de Pinós; baronia de Pinós de la Vall de Ribes, ara del rey.
Dotzè, baronia de Ballera, baronia de Eranbe42 e de Spona43 de Ballera; baronia de la Vilanova de la Aguda de Ballera.
Tretzè, la baronia de Bella de la honor.
Quatorzè, baronia de Horill44 de la honor.
Quinzè, baronia de Recau de la honor.
Setzè, baronia de Mur de la honor de l’Albi; baronia de Mur en Pallarès.
Desetè, baronia de Queralt45 de la honor; baronia de Queralt de Canories,46 ara d’en Sentelles; baronia de Queralt de Palerolles.
Dihuitè, baronia de Servià de la honor.
Denovè, baronia de Senestra de la honor.
Vintè, baronia de Caramany de la honor.
Vint-y-hu, baronia de la honor de Perellós.
Vint-y-dos, baronia de la honor de Ortafà.
Vint-y-tres, baronia d’Omps de la honor.
Vint-y-quatre, baronia de Puigvert.
Vint-y-cinch, baronia de Concabella47 de mossèn Jacme Sirera.
Vint-y-sis, baronia d’Asó de la honor.
Vint-y-set, baronia de Pestrescà de Gruïlles, ara de Barutell.
Vint-y-vuit, baronia de Manclús48 de Cabrera.
Vint-y-nou, baronia de Monsoriu de Cabrera.
Trenta, baronia de Arguimon de Cabrera.
Trenta-hu, baronya de Masanet49 de Cabrera. ||125v
Trenta-dos, baronia d’Orpí de Cardona.
Trenta-tres, baronia de Claramunt de Cardona.
Trenta-quatre, baronia de Castellfollit de Cardona.
Trenta-cinch, baronia de Torà de Cardona.
Trenta-sis, baronia de Castellaulí de Cardona.
Trenta-set, baronia d’Òdena de Cardona.
Trenta-huyt, baronia de Sent Lorenç de Murullo de Cardona.
Trenta-nou, baronia de [O]lèrdula50 del rey.
Quaranta, baronia de Castellví de Martorell, ara de Barn.
Quaranta-hu, baronia de Castellví de la Marcha, del vescomte de Castellbò.
Quaranta-dos, baronia de Cubells.
Quaranta-tres, baronia de Mala[n]y.
Quaranta-quatre, baronia de Besora.
Aquestes són les cases dels condors, que són majors que barons, que foren ordenades e feytes per lo emperador Carles Maynes, les quals cases sehen ab los nobles e barons que, emperò, sehen primers:
Primo, Berenguer de Sent Vicent de Vilasar; segon, Roger de Sent Vicent de Matharó; terç, Ramon de Sent Vicent de Premià; quart, Alamany de Sent Vicent de Mogoda.51
