Читать книгу: «Cartes de poblament valencianes modernes», страница 21

[XXVIIII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits don abat y convent puixen tallar o fer tallar qualsevol rames de oliveres o garroferes per obs de la provició de dit convent, sens empaig ni contradicció de dits pobladors e vehins de dita vall.

[XXX]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits pobladors e vehins de la dita e present vall, e successors de aquells, sien tenguts e obligats a fer residència personal en los llochs <de dita e present vall> respective a hon habitaran. Y si la deixaran de fer per temps y espay de sis mesos, cayguen en pena de comís de les cases y terres que detindran y posehiran en la present vall y terme de aquella, y la útil senyoria sia consolidada ab la directa.

[XXXI]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits pobladors e vehins de la present vall, e successors de aquells, no puixen vendre, alienar ni transportar, ni deixar, ni llegar en testament nech alias <les dites cases y terres que se’ls establiran, et> in futurum adquiriran en lo terme de la present vall, a persones religioses, esglésies, col·legis, universitats, cavallers, ciutadans <e> altres persones que gosen de previlegi militar, ni bandolers, sots pena de comís, de tal modo que ipso facto la útil senyoria de les dites cases y terres així alienades, dexades o donades, se consolide y reste consolidada ab la directa. Y si ab intestato <algú> succehirà algú dels sobredits, que en continent haja de vendre les casses y terres que heretarà.

[XXXII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits pobladors e vehins de la dita e present vall no puixen proclamar a altre jutge ni official algú sinó al dit don abat y convent, o al jutge delegador per dit don abat y convent.

[XXXIII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits pobladors e vehins de la dita e present vall, y successors de aquells, sien tenguts y obligats de donar als dits don abat y convent la dehena part de tota la cals faran dins lo terme de la present vall.

[XXXIIII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits pobladors y vehins de la present vall, y successors de aquells, no puixen tenir ni portar per lo terme de la dita e present vall rebaño algú de porchs mascles, sots pena de perdició de aquells. Y que dels porcells pariran les truches ne hajen de donar la sisena part als dits don abat y convent, y que no puguen tenir de dos femelles avant.

[XXXV]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que no y puga haver mercat en ningun poble de la dita e present vall sens llisència obtessa del dit senyor don abat, sots pena de vint-y-cinch lliures reals de València aplicadores als còfrens de la senyoria, <y en amissió> de les coses trauran venals.

[XXXVI]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que per quant los dits pobladors són successors en dites cases y terres dels llochs de la present vall, los quals los moros y christians tunch pobladors dels dits llochs y universitats de aquells obligaren e hipothecaren a certs censals que·s carregaren per necesitats de les dites universitats, los quals és just que los dits pobladors paguen e responguen de la mateixa manera que responien dits moros y christians. Que per ço, cascú de dits llochs de la dita e present vall haja de fer y respondre respectivament los censals que cascú de aquells se ha carregat, ço és, los pobladors de Taverna, los pobladors de Simat los que se han carregat; los pobladors de Benifayró los censals que així mateix se ha carregat, y lo mateix los demés llochs respective que se han de poblar, de tal manera com si per los dits nous pobladors se haguesen fet y fermat dits carregaments de censals, los quals són los següents:

Primo, la universitat del lloch de Taverna respon al dotor Joan Batiste Just trenta lliures censals, pagadores cascun any en los mesos de mars y setembre migerament, que·s poden luhir y quitar per preu de quatre-centes lliures.

Íttem, los llochs de les Foyes Alta y Baixa de tota la present vall responen cascun any a diverses persones diverses pensions de censals en diversos terminis, que vulgarment se nomenen los censals del Reneque. Acomulades totes les pencions de dits censals cascun any fan summa universal de do-centes cinquanta-tres lliures, un sou y set dinés.

Íttem, los llochs de Simat y Xara responen cascun any al hereu de Gaspar Loys Garcia, quondam escrivà de la Generalitat del present Regne, trenta-una lliures, cinch sous censals, tots anys pagadores en mars y setembre migerament, que·s poden lloyr y quitar per preu de cinch-centes lliures.

Íttem, los llochs de Simat, Xara y lo Fullell responen a Jaume Joan Savella vint-i-dos lliures, deu sous censals, cascun any pagadores en los mesos de jener y juliol migerament, que·s poden luhir y quitar per preu de tre-centes lliures.

Íttem, les mateixes universitats de Simat, Xara y lo Fullell responen al dotor Miquel Major, del Real Consell, set lliures, deu sous censals, tots anys pagadores en los mesos de giner y juliol migerament, que·s poden luhir y quitar per preu de cent lliures.

Ittem et ultimo, al hereu de Pere Cruanyes responen les mateixes universitats de Simat, Xara y lo Fulell once lliures, cinch sous censals, cascuns anys pagadores en los mesos de mars y setembre migerament, que·s poden luhir y quitar per preu de cent cinquanta lliures.

[XXXVII]. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits capítols y cascú de aquells sien executorials, ab submició y renunciació de propri for, variació de juhí y demés clàusules necessàries y renunciacions en semblants actes posar acostumades. Y que dels dits capítols y cascú de aquells sien fetes una e moltes cartes públiques, e tantes quantes les dites parts voldran y ordenaran, juxta lo estil y pràctica del notari rebedor de la present població, capitulació y concòrdia.

Quibus quidem capitulis lectis, publicatis et intellectis, nos, partes predicte, laudantes, aprobantes, facientes atque firmantes omnia et singula in preincertis capitulis et eorum singulis pactata, conventa, concordata, stipulata atque promissa, per nos et nostros quoscunque heredes et successores pacto speciali solempni stipulacione interveniente dicto et infrascripto nottario ut suppra stipulante et acceptante, promittimus et fide bona convenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, atque juramus ad dominum Deum et eius sancta Quatuor Evangelia manibus nostris dexteris sponte et corporaliter tacta, omnia et singula supra et infrascripta et <in> preincertis capitulis et eorum singulis singulariter et distincte contenta, deducta, narrata, pactata, contenta, stipulata, concordata atque promissa, quantum ad unamquamque nostrum, partium predictarum, pertinent et spectant, pertinereque et espectare videntur, singula suis singulis referendo, atendere eficaciter et complere, tenere atque inviolabiliter observare pro ut in dictis capitulis et eorum singulis concordata, pactata, conventa, stipulata sunt atque promissa, et ea¹³⁸ nullo unquam tempore revocare, infringere, contradicere nech contravenire nech aliquem vel aliquos contravenire facere vel permittere, palam vel oculte, aliqua racione vel causa. Si vero aliqua pars nostrum preincerta capitula et eorum singula <et> in eisdem contenta, pactata, concordata, stipulata atque promissa non observaverit vel adimpleverit, aut contra preincerta capitula et in illis contenta venire aliquatenus presumpserit vel atentaverit aut contrafieri permisserit, palam vel oculte, sichque preincerta capitula et eorum singula <et> in eis contenta, pactata, stipulata atque promissa, quantum ad nos, dictas partes, et nostros et unamquamque nostrum, partium predictarum, pertinent et espectant, pertinereque et espectare atque prodesse possint aut possent quomodolibet, nunch vel in futurum infringerentur et ad debitum concordatum, pactatum, stipulatum atque promissum finem non deducerentur, aut si nos, dicte partes, aut nostri aut alter<a> nostrum, partium predictarum, in preincertis capitulis contenta, pactata, stipulata atque promissa non fecerimus, observaverimus et adimpleverimus, et seu ad debitum pactatum et concordatum effectum non deduxiremus aut deduxerint. Ita quod, premissa et desuper pactata, stipulata atque promissa suum <debitum> atque promissum et per obtatum effectum minime sortiantur, pacto eodem inter nos, dictas partes, inhito et convento, solemni stipulacione interveniente dicto et infrascripto notario ut supra estipulante et acceptante, absque aliqua nostri vel nostrarum, partium predictarum, intimatione, notificatione, requisitione et protestacione ultra penam perjurii, ipso facto nos, dictae partes, aut nostri aut altera nostrum, <partium> predictarum, contraveniendo, incidamus et incurramus, incurrat atque incidat in penam centum librarum regalium Valentiae, de bonis partis nostrum, partium predictarum, inobedientis et predicta non observantis neque observare desiderantis exhigendarum, <et> parti nostrum, partium predictarum, parenti et obedienti et predicta observanti et adimplere et observare desideranti aplicandarum, dandarum et solvendarum, pro pena et nomine penae, dampno, expensis, injuria et interesse, rato semper hoc pacto manente. Ita quod, exacta dicta pena vel non aut graciose remissa, nihilominus predicta omnia et singula supra et infrascripta et in preinsertis capitulis et eorum singulis contenta, pactata, concordata, estipulata atque promissa, in suis robore maneant atque firmitate, quequidem pena, si comitatur et exhigatur, comiti et exhigi possit toties quoties fuerit contrafactum. Renuntiantes scienter omni exceptioni rei sich non gestae, inhitae, concordatae, pactatae, stipulatae atque promissae, pro ut in dictis capitulis et eorum singulis continetur, <enarratur> atque escribitur, et doli, mali condicioni sive causa, et in factum actioni beneficiis juri et legi dicentibus quod qui factum promitit, prestando interesse liberatur, et omni alii juri, foro, privilegio et consuetudini premissis adversantibus. Ad quorum omnium et singulorum supra et infrascriptorum, ac missionum si quas fieri contigerit, solutionem, satisfactionem, emendam et complementum distringi, compelli seu etiam forciari possimus nos, partes predicte, ad invicem et vicissim, per gubernatorem Regni Valentiae vel alium quemcunque judicem ubique eligendum, secularem tamen, in cuius foro, examine ac judicio omnia predicta suppra et infrascripta et in preincertis capitulis et eorum singulis contenta, pactata, stipulata atque promissa, nos, dictae partes, ad invicem et vicissim, adimplere, <complere>, tenere et observare promitimus et teneamur ac si contractus esset ibidem celebratus et solutio destinata,<in> cuius foro, districtui et judicio licet non sit vel fuerit judex ordinarius nostrum, partium predictarum, vel alterius nostrum. Nos tamen et omnia et singula bona et jura nostra submitimus, subponimus et astringimus nostro proprio foro quo ad hec penitus et de certa sciencia renunciando, et legi: «Si convenerit», <foro> «De jurisdiccione omnium judicum», et omni alii fori declinatorie, fiantque inde per eum, de et pro premissis omnibus et singulis suppra et infrascriptis et in dictis preincertis capitulis contentis, estipulatis atque promissis, venditio, executio et distractio bonorum omnium et jurium nostrum, partium predictarum aut alterius nostrum, mobilium et inmobilium et etiam privilegiatorum, habitorum ubique et habendorum, sine aliqua libelli oblacione, litis contestatione aut alterius juris solepmnitate, <sed> ad solam demonstracionem seu exhibitionem presentis publici instrumenti aut eius exempli, quod valere volumus vim sententiae difinitivae in rem judicatam, transacte, a qua alterius appellare vel supplicare non licet, nech observetur in his nech observari opporteat aliqua juris solemnitas, imo predicta pignora, execucio, vendicio et distractio bonorum et pignorum predictorum fiant et fieri possint et valeant pro ut in execucionibus fiscalibus est fieri ussitatum, et de condemnatione penae quarti, de qua retroclamum extitit subsequutum omni judiciario ordine pretermisso, <nech admittamur> nech admitti possimus ad aliquas rationes, defenciones, allegaciones et excepciones justas, frivolas et injustas, imo ad excludendam¹³⁹ omnem dilationis <calumnie> et difugiis materiam, renunciamus scienter et expresse, notario ut supra stipulante et acceptante, per pactum speciale predictum, omni libelli oblationi, litis contestationi atque quibusvis appellationibus justis, frivolis et injustis, et quibuscumque recursibus, et juri etiam appellandi et recurrendi aut facultati oblacionis bonorum immobilium, bonis exhistentibus mobilibus, semoventibus vel privilegiatis. Adiicientes nobisque <ex> dicto pacto concedentes quod liceat nobis, partibus predictis, et alteri nostrum, variare judicium, actionem et execucionem in puncto quo sit et in quacumque parte execucionis, tam in modo, forma, loco, examine quam etiam in personis judicum et conventorum, et bonis nostris ratione contentorum in hoc instrumento ad totam nostram omnimodam voluntatem, sine aliqua protestacione et expensarum ammissione. Renuntiantes foro et juri dicentibus quod uno de duobus vel pluribus debitoribus convento non posit contra alios correos¹⁴⁰ et simul obligatos procedi, donech primitus conventi bona sint discussa et ipsae inventus non solvendo et nihilominus pacto eodem stipulatione predicta roborato, dicto et infrascripto notario ut supra stipulante et acceptante. Promittimus nos, dicte partes, atque fide bona convenimus nos, ad invicem et vicissim, quod si pro predictis omnibus et singulis attendendis et complendis, et a nobis et nostris ad invicem et vicissim habendis, exhigendis et recuperandis, aliqua pars nostrum dampnum aliquod, interesse, gravamen vel expensas sustinuerit vel fecerit, totum id quidquid sit et quantumcunque fecerit, nobis et nostris, ad invicem et vicissim, solvere, restituere et emendare promitimus, et teneamur confestim nostre omnimode voluntati, super quibus dampnis, gravaminibus, interesse et expensis credatur solo juramento partis nostrum, partium predictarum, quae dampna, interesse et expensas fecerit, sine testibus et alia probacione quod nunch pro tunch et contra, ad invicem et vicissim deferimus et pro delato haberi volumus, quam juramenti delationem non possimus modo aliquo revocare, renuntiantes juri dicenti <delacionem juramenti> ante ipsius prestacionem posse revocari et in eius prestacione partes presentes esse opportere. Preterea, vigore predictorum pacti et juramenti, promitimus nos, partes predictae, nobis, ad invicem et vicissim, quod non impetrabimus nech impetrare possimus, directe vel indirecte, a domino nostro rege vel a serenissima regina, eius consorte, nech ab alio locumtenenti generali nech ab aliqua alia quavis persona eclesiastica vel seculari, de hiis potestatem habenti,¹⁴¹ aliquod rescriptum elongamenti, supersedimenti, inhibicionis, reservacionis, guidatici, mandati, precum, cominacionum nech induccionum¹⁴² nec quidquam aliud, in generali vel speciali, quibus vel quo predicta omnia et singula in preinsertis capitulis et eorum singulis contenta elongari, auferri, diferri vel quomodolibet impediri possint et, ipsis impetratis, non utemur, etiam si talia concederentur proprio motu principis aut eius¹⁴³ mera liberalitate vel <de> potestatis plenitudine, aut alia quavis causa cogitata, expedienti vel necessaria principi aut rei publicae vel quidquam aliud generaliter concederentur nobis scientibus vel ignorantibus, si horum autem vel alicuius eorum contrarium nos, partes predictae, vel altera eorum, fecerimus aut fecerint, quod absit, ultra penam perjuris penam predictam centum librarum dicte monete, pacto speciali iam dicto et infrascripto nottario ut supra stipulante et acceptante, incidamus et incurramus, incidat et incurrat de bonis partis nostrum impetrantis exhigendarum, et parti nostrum obedienti et contenta in dictis capitulis et eorum singulis observari desideranti dandarum et solvendarum pro pena et nominae penae, ac etiam pro dampno et interesse toties, quoties comitatur, rato semper <hoc> pacto manente, de quaquidem pena similis fiat execucio, ut superius dictum est, et nichil omnibus predicta rescriptum, elongamentum, supersedimentum, inibitio, reservacio, guidaticum, mandatum, preces, cominaciones et inductiones nullius sint eficaciae seu valoris. Imo ea omnia et singula carere volumus viribus et efectu taliter quod parti nostrum impetranti prodesse non possint nech parti alteri contenta in dictis capitulis observari desideranti obesse modo aliquo seu nocere. Pro quibus omnibus et singulis tenendis, complendis, ratis et firmis habendis et inviolabiliter observandis, obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, juxta formam, seriem et thenorem preinsertorum capitulorum et pro ut in illis continetur atque describitur, omnia et singula bona et jura nostra et dicti conventus et monasterii ac universitatum predictarum ac dictorum opidorum sive locorum presentis Vallisdignae respective, mobilia et immobilia, privilegiata et non privilegiata, habita ubique et habenda, renuntiantes super hiis benefitiis dividendarum, actionum, novarum ac veterum constitutionum, epistole divi Adriani, legique ac foro Valentiae: «De principali prius conveniendo», et omnibus aliis juribus, legibus, foris et privilegiis premissis observantibus, et juri dicenti generalem renunciationem non valere. Insuper nos, dicti locumtenentes, justitiae, iurati et alii prohomines vel singulares personae dictorum locorum de Benifayro et Taverna et aliorum opidorum dictae et presentis vallis, nomine mulierum predictorum locorum, presentium et futurarum, juramus ad dominum Deum eiusque sanctae Quatuor Evangelia manibus nostris dexteris corporaliter et sponte tacta, predicta omnia et singula rata, grata, valida atque firma semper habere, tenere et inviolabiliter observare, et in nullo contrafacere vel venire, palam vel oculte, aliqua ratione vel causa,¹⁴⁴ sub cuius juramenti virtute certificati, penitus et instructi de juribus illarum per nottarium subscriptum et signanter de beneficio senatusconsulti Velleyani, dotibus et sponsalitiis earumdem, juribusque hypothecarum suarum et omnibus aliis mulieribus auxiliis, eis quovismodo sucurrentibus et contra premissa venientibus, et nomine ac vice minorum locorum dicte et presentis Vallisdignae, vigore dicti juramenti per nos superius prestiti, nos, omnes sponte renuntiamus beneficio minoris etatis¹⁴⁵ et restitutionis in integrum, et omnibus aliis juribus, auxiliis, privilegiis, legibus, constitutionibus, conditionibus et beneficiis quibuscunque nobis et dictarum universitatum predictorum oppidorum, mulieribus et minoribus ipsorum ac etiam dicti conventus minoribus et cuilibet eorundem prodesse possint et in presenti instrumento et in eodem contentis obesse modo aliquo seu nocere valeant, in quorum omnium et singulorum predictorum fidem et testimonium volumus nos, dictae partes, nobis recipi, confici ac tradi duo publica et consimilia instrumenta eiusdem seriei et thenoris, quorum unicuique parti nostrum suum tradatur ad habendum memoriam in futurum.

Quae fuerunt facta in capitulo dicti conventus et monasterii virginis Mariae Vallisdignae, die duodecimo mensis decembris anno a Nativitate Domini millessimo sexcentessimo nono.

Sig+++++++++++++++++++na nostrum, fratris Joannis Serra, fratris Francisci Garcia, fratris Francisci Gil, <fratris Jacobi Mari>, fratris Pauli Perez, <fratris Laurentiis Lledo>, fratris Baptistae de Lasa, fratris Joannis Costeja, fratris Hieronimi Talens, fratris Augustini Vidal, fratris Joannis Morro, fratris Francisci Calden, fratris Honorati Ausina, fratris Antonii Blanch, fratris Francisci Martinez, fratris Cosme Tamarit, fratris Thome Ripoll, fratris Benedicti Llopis, fratris Nicolai Casanoves, fratris Antonii Borrell, fratris Andreae Sanchis, fratris Vincentii Roca, fratris Francisci Velasques, fratris Petri Carpi, fratris Honorati Talavera, fratris Baptiste Miralles, fratris Honorati Malet, fratris Michaelis Albelda, fratris Donisii Baldes, fratris Rafaelis Serrano, fratris Michaelis Prexach, fratris Sebastiani Mas, fratris Ludovici Castello, fratris Gasparis Aliaga, fratris Eusebi<i> Castellet, fratris Antonii Sent Juan et fratris Francisci Cruanyes.

Sig+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++na nostrum Joannis Sorni, Petri Pelegri, Michaelis Cabanes, Petri Cunyat, Petri Coleto, Joannis Perez, Antonii Giralt,¹⁴⁶ Augustini Verger, Sixti Cunyat, Bartholomei Selfa, Stephani Furio, Joannis Pelegri, Thome Ximeno, Rafeli Pelegri, Hieronimi Pujet, Francisci Mestre, Joannis Arrenyo, Joannis Cunyat, minoris, Vincentii Aparisi, Petri Cunyat, minoris dierum, Balthazariis Pelegri, Joannes Sorni, minoris dierum, Guillermi del Puig, Dominici Cabellut, Melchioris Pelegri, Josephi Bono, Antonii Tur, Hieronimi Mongis, Joannis Grau, Joannis Baptiste Palau, Petri Selles, Juannis Paya, Blasi de Luesca, Jacobi Marti, Genesi<i> Paya, Luduvici Mas, Petri Sorni, Antonii Valero, Joannis Domenech, Francisci Selles, Onufrius Navarro, Joannis Arrufat, Joannis Fort, Bernardi Lamere, Jacobi Rosello, Petri Bono de Frances, Petri Bono de Joseph, Petri Pasqual, Laurentii de Bala de Rey, Martii Bios, Andreae de Guesca et Francisci de Jodar, <predictorum>, qui haec singula suis singulis <refferendo> laudamus, concedimus et firmamus.

Testes huyus rei sunt Antonius Senta Pau, aromatarius, et Josephus Visiana, scutifer, in dicto conventu et monasterio Vallisdignae residentes.

Preincertum populationis capitulationis et concordiae instrumentum, manu aliena scriptum, recepi ego Vincentius Sanchis, civitatis et Regni Valentiae notarius publicus, et ut eidem fides adhibeatur sui cum supraposito in quarta linea decima sexta pagine secunde ubi supraponitur y de les vinyes, la quinta part, me subscribo et meum solitum artis notarie appono sig+num.

Protestor de salario in conventui monasterii Vallisdignae.

30.

1609, desembre 22. València.

El Consell del Reial Patrimoni de València atorga permís al batlle de Corbera de la Ribera per a repartir les heretats dels moriscos entre els cristians vells de la vila.

A. aRv, Batlia, llibre 297, ff. 99r-v.

Edicions:

a. Salvá, M. y P. Sáinz de Baranda, codoin para la historia de España, t. XVIII, Madrid, 1874,pp. 21-23.

b. Janer, F., Condición social de los moriscos, Madrid, Imp. de la Real Academia de la Historia, 1857, p. 328.

c. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 237.

TEXT

Die XXII decembris anno a Nativitate Domini M DC nono.

Lo il·lustríssimo y excel·lentíssimo señor don Lloís Carrillo de Toledo, marquès de Carasena, senyor de les viles de Pinto y Ynés, comanador de Montizon y Chiclana, virey y capità general per Sa Magestat en la present ciutat y Regne de València, ab vot y parer dels officials reals patrimonials don Bernat Vilarig Carròs, con[...] en lo offici de balle general en dita ciutat y regne, don Bernardino Çanoguera, mestre racional de la règia cort, lo doctor Baltazar Vidal de Blanes, generòs, advocat patrimonial de Sa Magestat, lo doctor micer Jaume Joachim Vallés, assessor ordinari de la Ballia General, e Jaume Bertran, cavaller, receptor de la Ballia General, per cuant ab del·liberació feta per sa excel·lència y Junta Patrimonial, en quatre del present, se donà facultat a Juan Batiste Gibert, balle de la vila y honor de Corbera, per a què ab assistència dels justícia y jurats de dita vila y honor anàs repartint les terres y cases de dita baronia en los veyns y habitadors de dita vila, tenint consideració en la repartició de dites terres y cases més en los veyns de dita baronia que en los forasters, preferint tostems als de la terra per a què ab açò se alentasen a sembrar les terres de dita baronia, y per los respectes y consideracions a sa excelència y Concell Patrimonial ben vists, confiant de la fidelitat e intel·ligència del dit Juan Batiste Gibert y per evitar alguns inconvenients que·s podrien seguir, provehex y del·libera que dóna facultat al dit balle per a què, a sa voluntat y disposició, puxa repartir les cases y terres de dita baronia en los veyns y habitadors dels llochs de aquella, donant a la hu més y al altre menys, dexant-ho a sa voluntat y arbitre y de la manera que li parexerà, asegurant-se de las tals persones que cultivaran dites terres y tendran en conrreu les cases; y si aprés de haver repartit dites terres y cases entre los veyns de dita baronia, ne sobraran algunes, dóna facultat al dit balle per a què aquelles done a altres persones estrangeres, dexant-ho tot a sa disposició y voluntat, com se confia que u farà com a bon criat de Sa Magestat.

Actum in regio palatio etc.

Testes Batiste Ramon, aguasil, y Rodrigo Àlvares, verguer, habitadors de València.

31.

1610, gener 6. Sot de Ferrer.

Jaume Ferrer, cavaller de l’orde de Sant Jaume de l’Espasa, portantveus del governador del Regne de València i senyor de la baronia de Sot de Ferrer, atorga carta de poblament a dita localitat per a 46 nous veïns.

Notari, Jaume Cristòfol Ferrer.

A. APPVx, Protocol 10.124, notari Jaume Cristòfol Ferrer. Document original.

Edicions:

a. Guerrero Carot, F. J. i J. Corbalán de Celis, Repoblar para vivir: Sot de Ferrer: un ejemplo de repoblamiento en el Alto Palancia (ss. XIV-XVIII), Sot de Ferrer, Ayuntamiento de Sot de Ferrer, 2002, pp. 114-134.

TEXT

Die vi mensis januarII anno a Nativitate Domini M DC decimo.

En nom de Nostre Senyor Déu Jesuchrist y de la sacratíssima Verge Maria, y del gloriós apòstol sent Jaume y de la benaventurada senta Anna, y dels gloriosos sants sent Vicent martre y sent Vicent Ferrer y beato pare fray Luís Bertran, y de tots los sants y sanctes de la glòria celestial.

Sia cosa manifesta com en lo dia de huy, que contam a sis dies del mes de janer del any de la Nativitat de Nostre Senyor Déu Jesuchrist de mil sis-cents y deu, constituhit personalment don Jaume Ferrer, cavaller del àbit y milícia de Sent Jaume de la Espaça, comanador de la comanda de la vila de Cieza, senyor cert, verdader e indubitat que és de la present baronia de Sot y portantveus de general governador de la ciutat y Regne de València, personalment atrobat en la present baronia de Sot, lo qual, en tota aquella millor via, forma y manera que podia y devia, manà de paraula fer convocar ab so de campana a tots los vehins, vassalls y habitadors y nous pobladors de la present baronia de Sot, en la casa a hon lo dit don Jaume Ferrer, senyor de la present baronia, està y abita, y axí mateix féu anar per la present baronia de Sot a Pere Joan Medina, ministre qui és estat nomenat de la present baronia de Sot, per a què aquell, ab veu alta, manàs venir y convocar a tots los dits vehins, vasalls, habitadors y nous pobladors de la present baronia a la dita casa del senyor.

E axí, precehint la dita convocació, foren ajustats y congregats y·s trobaren presents en la casa de dit senyor los següents: Sebastià Gonsalbo, Macian Gonsalbo, Roque Loron, Pedro Fuertes, Joan Marco, Bartholomé Marco, Pedro Mançanera, Anthon Serrano, Pedro Villanueva, Joan Belarte, Jayme Escrige, Bartholomé Juste, Joan Resa, Gaspar Soriano, Francés Palomar, major, Pedro Palomar, Francés Palomar, menor, Joan Martín, Domingo Mora, Joan Ximeno, Josepe Manyes, Batiste Saragoça, Bartholomé Mora, Matheu Estevan, Joan Martínez de Miquel, Francisco Martínez, Joan de Lostau, Miguel Climente, Gaspar Climente, Miguel Manyes, Joan López, Hieroni Calbo, Miguel Cebrià, Joan Arnau, Francisco Arnau, Domingo Quemadas, Pablo Navarro, Domingo Ximeno, Luís Joan Altabella, Joseph Vives, Ramon Porta, Martín Noguera, Pedro Joan Medina, Berthomeu Lòpiz, Joan Cortiado, Francés Ferrando, confesant y afermant tots los sobredits ésser vehins, habitadors y nous pobladors que han vengut a la present baronia de Sot per a poblar en aquella, e viure e residir en companyia de ses mullers, fills y família. Y estant axí tots los dessusdits ajustats, lo dit don Jaume Ferrer, senyor de la present baronia, dix de paraula que ja sabien com sa magestad del rey don Phelip, nostre senyor, que Nostre Senyor Déu guarde, havia manat ab son Real Bando en lo mes de setembre propassat, publicat en la ciutat de València, que tots los moros nous convertits del present regne fosen trets y llançats de aquell y portats en terra de moros, y que lo dit Real Bando era estat posat en execució, y que per rahó de la dita expulsió estaven despoblats los llochs dels nous convertits del present regne, y, entre altres, la present baronia de Sot, la qual ja, per la misericòrdia de Nostre Senyor Déu, estava despoblada dels dits moros y, per la expulsió de aquells, voluntàriament tots los sobredits eren venguts a la present baronia de Sot a poblar, estar y habitar en les cases de la dita baronia, y a cultivar, procurar y conrrear les terres que estaven en lo terme de la present baronia de Sot, y per dita rahó aquells havien de estar y habitar en la present baronia. Y perquè ara y en qualsevol temps se tingués notícia y sabiduria particular de les obligacions y càrrechs que com a nous pobladors, y los que per temps seran, han de estar obligats ha donar, pagar, fer complir y obeir axí a mi, dit don Jaume Ferrer, com a senyor que só de la present baronia de Sot, com a tots mos hereus y sucessors qui per temps seran de la present baronia de Sot, he determinat de fer y fermar los preincerts capítols, ordinacions y obligacions los quals, per lo notari desús escrit, ab veu alta y intel·ligible foren llegits, los quals són los immediate següents:

I. E primerament és estat pactat, avengut, transegit, consertat y concordat entre nosaltres que yo, dit don Jaume Ferrer, com a senyor qui só de la present baronia de Sot, me reture vers mi y dels meus lo exercissi de la jurisdicció que yo tinch, axí civil com criminal, y mer y mixt imperi que fins a huy he tengut y tinch y tots mos predecessors han tengut com a detenidors, senyors y possehidors de la present baronia de Sot.