Читать книгу: «Els que manen»
Sinopsi
No tots els poders s’elegeixen a les urnes. A les democràcies, també hi ha espais d’ombra en què les elits econòmiques fan valer la seva influència per consolidar la seva hegemonia.
Els que manen presenta, amb un mètode gairebé enciclopèdic, els orígens i la trajectòria de cinquanta grans fortunes catalanes, des dels seus orígens fins avui mateix. Noms com Sol Daurella (Coca-Cola), Javier Godó (La Vanguardia), Jaume Roures i Tatxo Benet (Mediapro) o Isidre Fainé (La Caixa) i clans familiars antics i moderns com els Vidal-Quadras, els Gallardo o els Grífols són analitzats, amb tot el detall i tota la solvència, pels periodistes Miquel Macià i Pep Martí.
El relat de com aquestes nissagues han aconseguit aixecar els seus imperis —amb episodis exemplars i d’altres de vergonyants—, de com han transitat pel segle xx de les guerres, les dictadures, les crisis i l’autonomia política, ens permet descobrir, des d’un angle sovint insòlit, el perquè de la nostra història contemporània.
Taula
El mirall trencat dels mandarins catalans
Ferran Casas
Els cognoms que sempre hi són
Els Cambó, o el declivi d’un llegat
Adeu a la «perla»? – L’Institut Cambó, dissolt – Una filla i catorze nets – Passió per la política – Un home de negocis – Cambó i el Procés – Mecenes i col·leccionista amb amistats perilloses
Els Vidal-Quadras, esclavisme, banca i política
De Sitges a Amèrica – Negrers – L’hereu més conegut – La història d’una ascensió – La caiguda – Quan Vidal-Quadras va cantar Els segadors – L’aposta pels fons d’inversió – Els altres Vidal-Quadras
Els Valls-Taberner, banca, Opus i Corona
Un nacionalista romàntic – Del tèxtil a la banca – L’ascens al poder bancari – Una copresidència al Banco Popular – L’enfonsament – Monàrquic i amb bona sintonia amb el PSOE – Un empresari amb inquietuds… – … i una confident de la reina
Els Güell, la burgesia girada cap a Madrid
Els orígens indians de la fortuna
Els Millet, de la Renaixença a l’ensorrament del Palau
Orígens occitans – Una institució símbol de la represa cultural – La relació amb Domènech i Montaner – La primera topada amb la justícia – L’ajuda de Cambó – Millet i Maristany, el pare – De fugit dels republicans a processat pels franquistes – Entre els negocis i el mecenatge – Plàtans, cacau i saxos a Guinea – Una primera estada a la presó – De cara al negoci i pocs escrúpols – El lligam amb els Garicano
Els Samaranch, entre la foscor i la glòria
La via olímpica – Un currículum forjat al món de les finances – Especulant a Ciutat Meridiana – Una escola del poder – Discreció davant el Procés – Volant cap a Pequín
La seducció dels negocis
Isidre Fainé, el poder de transformar La Caixa en el banc més gran
Una infantesa difícil de postguerra – Un caràcter marcat per la mare – «Vostè serà director general» – Banco Atlántico, Riva y García, Banca Jover, Bankunión… – Decisions transcendentals – El primer contacte amb l’Opus Dei – Davant el procés independentista: negocieu, negocieu – Tardor del 2017: decisions que s’han hagut d’explicar – L’arquitectura de la Fundació La Caixa, Criteria i CaixaBank – Per davant del Santander i el BBVA al mercat – El català de la llista de filantrops
Josep Oliu, el banquer de Sabadell que volia un Podem de dretes
Una successió dinàstica – La lluita per la primacia – Capital llatinoamericà al rescat – FEDEA, una referència clau – La factoria taronja – Contra el Procés
Salvador Alemany, l’empresari sense empresa
Peatges: pagar o no pagar? – La Saba d’Alemany: el pàrquing com a centre de serveis – Diu que no hi entén de política – President del Patronat del Liceu – El «nano» del Raval no oblida
Borja García-Nieto, la burgesia «eqüestre»
El món del Círculo – Ignacio, al Cercle del Liceu – El lligam amb la Universitat Abat Oliba…
Maria Reig, la dona més rica i trencadora d’Andorra
Una personalitat inquieta – Una «cosmopolita amb discurs rupturista» – La clau: «Saber què mou l’interlocutor» – Operacions immobiliàries a Barcelona – L’hereu segueix els negocis… i la política – Una aventura empresarial entre dues llums – El món de fades del producte de luxe – Inversions hoteleres en dificultats – Dos mals negocis a Madrid i Barcelona – Ben relacionada amb l’elit catalana – Arriba Gilles Dregi per posar-hi ordre – Un fons oportunista nord-americà entra en escena – Crisi a Crèdit Andorrà – Maria Reig, la líder social que no va poder ser
Carles Tusquets, banquer per vocació i fill predilecte del patriciat barceloní
Els orígens financers: la Banca Tusquets – Deixeble d’Isidre Fainé – L’home que sempre arriba aviat – Entre el sí a Artur Mas i el no a la independència – El negoci va ser vendre – Trea Capital, el cor de l’actual negoci – El Tusquets evangelitzador de la inversió i l’estalvi – Enriqueix-me a poc a poc, que tinc pressa – Un altre damnificat de Spanair – President no executiu de Banco Mediolanum
Els Serra Farré i Catalana Occidente, el seny assegurat
Una multinacional amb arrels al 1864 – L’agència Serra Sallent de Manresa – Salvar Occidente de la fallida – L’assalt pel control de la històrica La Catalana – Una empresa «multifamiliar» amb cognoms il·lustres – El pitjor moment: un segrest de 66 dies a mans d’ETA-pm – Plantar el director del Banco Central per anar al tennis – Jesús Serra i Santamans, seixanta anys de patriarcat a la companyia – El relleu cap al president actual – Traslladen la seu a Madrid el 2017 «amb molt dolor del nostre cor» – Créixer a base de comprar i comprar – Resistència a la crisi de 2008 – Baqueira Beret, una inversió fora de les assegurances – Les inversions immobiliàries del GCO – La sisena fortuna catalana – La Fundació Jesús Serra
Emilio Cuatrecasas, l’advocat més ric d’Espanya, ferit per Hisenda
Cent anys d’història – La tercera generació – Up or out: ascendir o anar-se’n – Bel·ligerant amb l’independentisme català – Un sopar amb Manuel Valls… – … i un avió cap a Euskadi – Impulsor de Barcelona Global – «Víctima» de la fallida de Bruno Figueras – Culpable de vuit delictes – Conseqüències sobre el despatx – Un fitxatge estel·lar – Com aconseguir el títol d’advocat més ric d’Espanya – Expansió internacional i aliances a Portugal i Sevilla – De retirada del bufet – Cuatrecasas es concentra en l’immobiliari a partir de 2016 – La torre Cuatrecasas, al costat de la torre Glòries
Luis Conde, el caçatalents que va apostar per Ciutadans
L’home que és a tot arreu – Caçatalents envoltat de «populars» – Amistats controvertides – La Fira se li resisteix – Molt a prop d’Albert Rivera – Al costat de Manuel Valls
Les germanes Godia, una gran fortuna catalana amb arrels a l’antic règim
L’alferes provisional més jove d’Espanya – La Brigada del Amanecer – A l’escalf del règim i de Porcioles – Entre l’assassinat de Bultó i l’assalt de De la Rosa – Una col·lecció d’art feta amb criteri – Ostentació i signe de pertinença – La meitat per a tu, la meitat per a mi – Acusats de frau a Hisenda – Una festa d’aniversari esdevé un conflicte polític – Octubre de 2017: de Catalunya a Getafe – D’Iberpistas a Abertis, i ara a Naturgy
El triomf dels mitjans i la cultura
Els Godó i La Vanguardia, una nissaga i un negoci irrepetibles
De diari de partit a suculent negoci – Ramón Godó, misantrop i anticatalanista – Gaziel, de la corresponsalia a la direcció – La revolució de La Vanguardia – Un «soviet» a la redacció i esqueles sense creu – Galinsoga, el preu a pagar – Una família ferida per la tragèdia – La cinquena generació – La filosofia Godó: creure en la realitat – El diari que no ha volgut ser l’ABC – La majoria absoluta d’Aznar s’endú un director
Jaume Roures, Tatxo Benet i Mediapro, el Hollywood català
El llibre de capçalera de Roures – Mediapro comença a caminar – El procés independentista – Tatxo, l’ala independentista de Mediapro – La fallida de la Unió Esportiva Lleida de Tatxo Benet – Una col·lecció d’obres d’art censurades – L’etern retorn de la llibreria Ona – El coronavirus va trucar a la porta – La ideologia de Mediapro, entre Convergència i la revolució – La recepta Roures per a TV3: menys estructura i més continguts – D’empresa d’amics a multinacional – Un fons xinès compra la majoria de Mediapro – Els Estats Units i França, els conflictes més recents – The Mediapro Studio, nova dimensió – Una història accidentada
Els Lara, els prínceps destronats de Planeta
Una llarga batalla – De la Legió a Planeta – Lara, mossèn Tronxo i una mort a la carretera – El darrer burgès ambiciós? – Contra el Procés, però crític amb Aznar – El lligam amb Mas – Un gran imperi – La temptació bancària – Un poder en declivi?
Lluís Bassat, entre la tragèdia jueva i el triomf a la publicitat
Un avi maçó – Un pare que fuig – L’antijudaisme del franquisme – Nascut un 6 d’octubre – Un oncle a Auschwitz – Les intuïcions en el negoci – De Bassat SA a Filomatic – De Gila a Pujol, passant pels Jocs Olímpics – Les dues campanyes del Barça – Yolanda, la filla que més s’hi assembla – Els Col·legis del Món Unit, una connexió interessant – L’experiència d’El aprendiz – La religió i la vida – Catalanista, però contrari al Procés
Els Rodés, la nissaga pionera de la publicitat a Catalunya
Temps de guerra – Víctimes de la bomba del Coliseum – La passió per la publicitat – Ben avingut amb els March – Peça clau en els Jocs del 92 – L’aposta per l’Institut de l’Empresa Familiar – La vergonya del Palau – Tres germans, tres colors – Molt actius per una tercera via – Un pensament austriacista – Premsa, banca, publicitat – Immersió periodística al diari Ara – L’Ara, sense la publicitat del referèndum de l’1-O – El cas Acciona – Teories cap al futur
Antoni Vila Casas, el farmacèutic filantrop i independentista
Un avi conservador i un de catalanista – Un negoci que va anar en augment – Franco i el Diazepan – «El producte o els diners» – Una referència en el mecenatge – Un independentista sense complexos – De la farmàcia, a l’art i la biotech – Accionista del diari Ara
Els Sunyol, Barça, sucre i mecenatge
Una fortuna dolça – Empresa, esport i ciutadania – Un destí tràgic a la serra de Guadarrama – Un orfe de nou anys – La mala relació amb l’avi – Una promesa a la mare: no fer política – Recuperar la posició perduda
Carmen Cervera, de filla d’un mecànic a baronessa Thyssen
De Tarzan a l’aristocràcia – Un títol amb molta història – El paper dels Thyssen durant el Tercer Reich – Un baró de vida sentimental agitada – Un fons d’art construït amb voluntat de ferro – Una col·lecció «a cop de talonari» – Ombres sobre la col·lecció – «No tinc diners, no tinc diners, no tinc diners…» – Luis del Olmo li volia deixar diners per menjar! – Una enganxada amb la filla del baró
Els que aixequen la persiana
Els Grífols, l’Ibex-35 sobiranista mimat per Washington
El producte – El net del fundador – Miami, cap de pont de l’ambició internacional – La connexió nord-americana – L’eclosió sobiranista de Víctor Grífols – La tardor del patriarca – Un imperi diversificat – A les trinxeres, a prop del PSUC
Els Carulla, entre el mecenatge i la Gallina Blanca dels ous d’or
Un dels fundadors d’Òmnium – Un mecenes que volia fer país – Maria Font, la persona imprescindible – El vincle amb Fèlix Millet – Una decisió controvertida: salvar Convergència – La branca catalanista del Cercle d’Economia – Per damunt de tot, empresa familiar – L’expansió i les seves claus – La persecució fiscal – Les vendes de negocis deficitaris – El diari Ara, entrada i sortida – El holding, avui – La tercera generació – Els més rics d’El Mundo i Forbes
Els Sánchez Llibre, poder en conserva
«Humils, honrats i sense presumir» – El primer contacte amb la democràcia cristiana – La coneixença amb Duran i Lleida – L’escuder que «sobreviu» al rei – La passió perica i el pols amb Lara – Partida d’escacs a Foment – Per una «sortida negociada» – Cap als 100 milions de facturació anual
Els Ferrer Salat, del Cercle d’Economia al mecenatge verd
Detingut per «europeista» – Del Cercle d’Economia al partit polític Centre Català – Un empresariat modern, però a la dreta – Home clau en els Jocs del 92 – Un enginyer amb tres carreres – Sergi Ferrer-Salat, mecenatge verd – Abocat a la fundació musical – «Una Catalunya dividida» – El Gelocatil, el producte – La caiguda del Banco de Europa – Tornar al que és bàsic – Sostenibilitat i compromís verd – Un discurs social intens
Els Gallardo, entre la discreció burgesa i l’unionisme de carrer
Un imperi amb quatre braços – Problemes amb Hisenda – El valor del patrimoni, molt vinculat a la borsa – Oposició frontal al Procés – Un amor a primera vista a Menorca – El segon amor d’ella, el quart d’ell
Els Tous, el somni de les joies a l’abast de tothom
Les arrels a la rellotgeria – Trenta anys d’ascens constant – Famosos i famoses amb Tous – Rosa Oriol, la portaveu empresària – Són matrimoni… però semblen germans! – Com es governa l’empresa – El capital estranger entra a Tous – Què han fet els Tous amb els diners? – Una crisi greu de comunicació pel Procés
Isak Andic, l’imperi mundial de moda Mango
El xoc amb Bruno Figueras – Banc Sabadell, mal negoci – Discreció a tota prova – El gust pel col·leccionisme – Una successió que no està sent fàcil – Els cavalls andalusos de Nahman Andic – Evitar el conflicte català – Mango: un disseny, una peça, un planeta – El cor de l’empresa és al Vallès – 2015-2018: Mango entra en pèrdues – El 2019, la remuntada i els nous projectes
Alberto Palatchi, de Pronovias a la premsa del cor
Ascens senzill, desenllaç complicat – L’inici de l’enlairament – Els anys daurats
Els Colomer, cosmètica, perruqueria i pàtria
Cendrós, el fill d’un perruquer de Valls – Ànima i motor d’Òmnium Cultural – L’enfrontament amb Fraga Iribarne – La polèmica sobre Josep Pla – Les complicades relacions amb Pujol – David Madí, el primer net noi – Colomer, un catalanista menys «volcànic» – Dins l’empresa: la fase d’internacionalització del negoci
Els Puig, capitans d’indústria amb fragància reial
El relleu passa a la segona generació – La necessitat d’amagar el nom d’Espanya – Antoni Puig, artista i soci fundador d’Òmnium
Els Molins, Opus, ciment i catalanisme
Tres branques familiars – «Em caso amb la Juana» – L’ascensió de l’Obra – De la Unió del Centre a CiU, una voluntat política – Advocat de tots els conflictes – Joan Molins, «més jesuític que opusdeista»
Josep Lluís Núñez, el constructor sense manies que va regnar al Camp Nou
La construcció derrota el tèxtil – Víctor Sagi, unes fotografies i molt de joc brut – Quan Cruyff va fer campanya per Núñez – El reconeixement buscat d’un noi de Barakaldo – Protegit per la Barcelona de Porcioles – El xoc amb el moviment veïnal – Conservador i proper – Un règim de vint anys – De l’ocàs a Quatre Camins – El clàssic home de negocis fet a ell mateix – Prudència i diversificació salven Núñez de la crisi – La primera família en patrimoni immobiliari de Catalunya
Begudes, joc i hotels
Sol Daurella, el secret de la Coca-Cola
El «repartidor» d’El Pardo – Uns bacallaners amb ambició – La fortuna de la dona més rica de l’estat espanyol – La discreció del poder – Cobega, el cor del negoci – Les armes de Sol Daurella: fusionar i dominar les embotelladores d’Espanya, d’Europa occidental i d’Oceania – Els moments horribilis dels Daurella – Carles Vilarrubí: de xofer de Pujol a conseller de Rothschild – El rostre del sector negocis – Una dimissió política per l’1-O – La CUP contra els Daurella – Quan l’unionisme va escometre Coca-Cola
Demetrio Carceller, petroli, cervesa Damm i cultura
Ministre en els anys més negres – Un esglaó clau en la història de la corrupció – Carceller Coll, la multa més gran de la història d’Hisenda – Discret i amant de l’òpera – Fer una Estrella és més que beure cervesa – Carceller, un president realment executiu que surt a la llum – Com es reparteix la propietat de Damm – El pla d’expansió de Damm – Rodilla, vuitanta anys fent entrepans – Reacció a la pandèmia de la covid-19 – Els Carceller, en el 28è lloc del rànquing del més rics
Manuel Lao, les escurabutxaques d’un home fet a si mateix
La separació dels dos germans Lao, el 1998 – La relació amb els governs de Pujol i Mas – El sector del joc no s’assembla al de les pel·lícules – Una vida entre Terrassa i Matadepera – La fundació, «per tornar el que la societat m’ha donat» – La venda de Cirsa a un fons nord-americà, el 2018
Els Suqué Mateu, quan el casino sempre guanya
L’èxit d’un ferrallaire amb origen a Llinars del Vallès – L’alcalde de les depuracions – Soci fundador del Cercle – Creus i medalles per a Carmen Mateu – El cognom Suqué, arrossegat pel cas Casinos – A la concessió de les loteries de la Generalitat – La gènesi del negoci actual: el joc – Les llicències dels casinos, en mans de Jordi Pujol – De Sant Pere de Ribes al port de Barcelona, la millor partida del casino – Casinos, joc online, caves, vivers marins, plàstics, edificis, finques, hotels, golf… – Dos germans i una germana, tres parts idèntiques – Hispano-Suiza, la resurrecció – Una economia molt sanejada
Jordi Clos, el mecenes hoteler que va inventar la marca Barcelona
Una infantesa castigada per la postguerra – L’escola de Mobles Maldà – L’entrada en el sector hoteler – Treballadors de segona generació – Una passió: dur l’art als hotels – Un maragallià dels anys gloriosos – Líder indiscutible dels hotelers de Barcelona – Una contradicció insuperable: la seu, a Madrid – Una amistat reial decebuda – Hotels en temps de crisi sanitària – Què és avui la cadena Derby Hotels Collection
Joan Gaspart, de lloctinent de Núñez a «expert en el fracàs»
«L’Oriente és la història de la família» – El coqueteig polític del pare de Josep Gaspart – La mà dreta de Josep Lluís Núñez al Barça – Una veu que no es talla – Catalanista i «amic de Puigdemont» – L’últim càrrec – Un referèndum per votar que no – La cadena dels Gaspart: vuitanta anys d’ascens i cinc de davallada – Els orígens històrics
El contrapoder de Barcelona
Vall Companys, el poder agroalimentari familiar de Lleida
L’origen de Vall Companys és al sector fariner – Josep Vall Palou, propietari únic després d’herències i compres – La generació actual: els tres germans Vall Esquerda – L’evolució del creixement – Cap a la cadena completa de producció – Montagut, un conflicte de propietat agrària a la fi del segle xx – Més escorxadors, més producció, més territoris – Proveïdors de grans superfícies – Les xifres del grup, avui – Una facturació en ascens i que es dispara el 2019 – Els fronts de crisi: dels falsos autònoms al medi ambient – La covid-19 i el Grup Vall Companys – El futur i els nous projectes – Porc ecològic per al consumidor final
Jaume Alsina i bonÀrea, del camp a la botiga sense intermediaris
De la caixa d’estalvis al centre de producció de la Closa – Un model paracolonial al segle xxi – El canvi del 1999: cap a una societat anònima amb una cooperativa a dins – Més facturació, més beneficis, més dividends, més inversions – Una nova planta a l’Aragó amb 4.000 llocs de treball – Les botigues de bonÀrea – La doctrina Alsina – Una empresa estudiada a les escoles de negocis
Josep Terradellas, les pizzes d’un empresari que se sent només un pagès
També hi ha núvols negres. Les ombres del capitalisme – Els Terradellas, abans que empresaris, són una família – La política i les amistats perilloses – Al punt de mira dels boicots espanyolistes – Tarradellas a la televisió, històries amb ànima – «El que m’agrada és ser a la fàbrica» – El príncep exiliat de l’aristocàrnia – Trajectòria ascendent, sempre – La farinera per les pizzes – El 2020, el gran salt a la internacionalització – L’empresa, vista per ella mateixa – Una empresa i una marca, en uns canvis de model globals
Joan Font i Bon Preu, comerç i independència
La fórmula de l’èxit: el comerç de tota la vida, al segle xxi – Un referent empresarial i polític – Joan Font, un perfil personal – El primer independentista entre els grans empresaris – «Els empresaris no hem de liderar el Procés, però li hem de donar suport» – Créixer i créixer, en facturació i establiments – El conflicte: Joan Font, propietari únic – Anna Font passa a ser la número dos de la firma
Els Feliu, l’electricitat que ve d’Olot
El segrest de Maria Àngels Feliu – Energia verda – Feliu, a la Fundació Princesa de Girona – Un relleu dramàtic – Un grup empresarial amb diverses branques – Banc dels Pirineus, una fallida de manual
Carles Sumarroca, el patriarca amb ànima de pagès
La petjada del doctor Bonifaci – Una mirada innovadora – De Cavall Fort a Convergència – El lligam amb els Rosell – L’intent de «conquerir» Foment del Treball – L’ombra del 3 % – Unes inversions diversificades – El sector agrari – Comsa Corporación, un gegant del sector – Presència a la sanitat i a la pell
José Luis Bonet, les caves Freixenet del poder
Freixenet, un diminutiu – La mort de la tieta Lola canvia les coses – Lluita de clans entre les vinyes – Dos anys per a una conquesta – Amb el 155 – La topada amb la nova Cambra de Comerç – Una guerra i tres morts
Mar Raventós, l’última capitana catalana de Codorníu
Una relat que comença el segle xvi – Manuel Raventós Domènech, un «regionalista agrícola» – Diputat solidari
Índex onomàstic
