Читать книгу: «Introducció a la història econòmica mundial (3a ed.)»

Gaspar Feliu i Monfort, Carles Sudrià Triay

Шрифт:

INTRODUCCIÓ

A LA HISTÒRIA ECONÒMICA

MUNDIAL

Educació. Materials 87

INTRODUCCIÓ

A LA HISTÒRIA ECONÒMICA

MUNDIAL

Gaspar Feliu, Carles Sudrià

Col·lecció: Educació. Materials

Director de la col·lecció: Guillermo Quintás Alonso

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.

Universitat de Barcelona, 2013

1a edició: gener 2006

2a edició, corregida: setembre 2006

2a edició, 1a reimpressió: setembre 2008

3a edició, actualitzada: gener 2013

Coordinació editorial: Maite Simon

Fotocomposició i maquetació: Celso Hernández de la Figuera

Coberta:

Disseny original: Pere Fuster (Borràs i Talens Assessors SL)

Tractament gràfic: Celso Hernández de la Figuera

Correcció: Ofèlia Sanmartín

ISBN: 978-84-370-9209-6

Índex

PRESENTACIÓ

Capítol 1. Les relacions producció-població abans de la Revolució Industrial

1. Característiques principals de les economies preindustrials

1.1 L’escassetat, conseqüència de l’augment de la població i de la baixa productivitat

1.2 La desigualtat, causada pel predomini d’uns homes sobre els altres

2. L’evolució de la població en les societats agràries

2.1 El model demogràfic antic

2.1.1 El sostre maltusià

2.2 Les grans etapes de l’evolució de la població preindustrial europea

3. Característiques de l’agricultura tradicional

3.1 Treball i producció

3.2 L’organització de la producció

3.3 La distribució del producte

3.3.1 Les societats feudals.- 3.3.2 El procés de diferenciació de la pagesia

3.4 Les formes de propietat i tinença de la terra

4. El creixement agrari

4.1 La revolució agrària

4.1.1 L’antecedent dels Països Baixos.- 4.1.2 La revolució agrària a la Gran Bretanya

Bibliografia

Capítol 2. L’economia urbana preindustrial

1. Ciutat i camp

2. El comerç a llarga distància

2.1 El domini del comerç mediterrani

2.2 L’organització del comerç a escala mundial

2.2.1 El segle del predomini ibèric.- 2.2.2 El pas de la primacia europea als països del nord-oest

2.3 Institucions, instruments i tècniques mercantils

2.3.1 La moneda.- 2.3.2 Mercats i fires.- 2.3.3 Crèdit i banca.- 2.3.4 Formes d’associació i assegurances

3. Recuperació i creixement de la producció artesana

3.1 La indústria textile

3.2 L’extracció i transformació dels metals

3.3 Les millores en l’aprofitament energetic

3.4 La construcció

3.5 L’organització de la producció

4. La transició del feudalisme al capitalisme

4.1 Ascens de la burgesia i abolició del feudalisme

4.1.1 El mercantilisme

4.2 La nova mentalitat racionalista i el liberalisme economic

5. El paper d’Europa en el món en l’etapa preindustrial

Bibliografia

Capítol 3. La Revolució Industrial

1. Què entenem per Revolució Industrial?

2. Els condicionaments de la Revolució Industrial

3. Innovacions tècniques i transformacions econòmiques

3.1 Els teixits de cotó

3.2 La siderúrgia

3.3 La màquina de vapor

3.4 La mineria i la indústria química

3.5 El sistema fabril

4. Un creixement moderat i desigual

5. Treball, capital i empresaris en la Revolució Industrial

5.1 El factor treball

5.2 El factor capital

5.3 El paper de l’empresariat

6. Les conseqüències socials de la Revolució Industrial: el debat sobre els nivells de vida

Bibliografia

Capítol 4. El creixement econòmic modern

1. L’acceleració del creixement

1.1 Plantejament general

1.2 Els factors del creixement

1.3 El nou estat liberal: igualtat davant la llei i sistema polític representatiu

1.4 La pugna per la distribució de la renda

2. El cicle demogràfic modern

2.1 La transició demogràfica

2.1.1 La caiguda de la mortalitat.- 2.1.2 El descens de la natalitat i la desacceleració del creixement de la població

2.2 Factor treball i industrialització

3. Les transformacions en l’agricultura

3.1 La modernització de les estructures de propietat agrària

3.2 Les millores en la producció agrària

3.2.1 Millores endogens.- 3.2.2 La incidència de la Revolució Industrial sobre l’agricultura

3.3 L’augment de la producció, els rendiments i la productivitat

Bibliografia

Capítol 5. El procés d’industrialització

1. La difusió del procés d’industrialització: més fàbriques, nous sectors, més països

2. El factory system

3. Les noves formes d’organització empresarial

4. La revolució del transport

4.1 El ferrocarril

4.2 La navegació de vapor

5. Ferro i acer

6. L’energia

7. El finançament

7.1 La borsa i la banca

8. L’estat com a agent econòmic: finances públiques, moneda i política comercial

9. Els cercles de difusió de la Revolució Industrial

9.1 El primer cercle: l’Europa nord-occidental i l’Amèrica del Nord

9.2 El segon cercle de difusió de la Revolució Industrial

Bibliografia

Capítol 6. El sorgiment de l’economia internacional

1. La integració dels mercats de productes i de factors de producció

1.1 El creixement del comerç

1.2 Característiques del comerç internacional

2. Evolució del comerç i polítiques commercials

2.1 Creixement comercial i avenç del lliurecanvisme

2.2 La depressió del darrer quart del segle i l’inici del nacionalisme economic

3. Els moviments internacionals de factors de producció

3.1 La gran emigració europea

3.1.1 Volum, origen i destinació de l’emigració.- 3.1.2 Causes i conseqüències de l’emigració

3.2 Els moviments internacionals de capitals

4. Les economies sotmeses

4.1 Les colònies antigues

4.1.1 Les Noves Europes.- 4.1.2 L’Índia, colònia paradigmàtica

4.2 Les economies dominades

4.3 El repartiment colonial del món

Bibliografia

Capítol 7. El sistema internacional de pagaments: el patró or

1. Moneda i mitjans de pagament

2. Sistemes i patrons monetaris

2.1 El patró or

3. La construcció d’un sistema internacional de pagaments

3.1 La lletra de canvi

3.2 Sistemes de pagaments bilaterals i multilaterals

3.3 La teoria del patró or

Bibliografia

Capítol 8. L’economia mundial en el segle XX: l’època de la segona revolució tecnològica

1. La segona revolució tecnològica

1.1 Nous materials i noves fonts i formes d’energia

1.2 L’organització científica del treball i els canvis en l’organització empresarial

1.3 Els canvis en l’agricultura

2. La culminació de la revolució demogràfica

2.1 La població als països rics

2.2 Els problemes demogràfics dels països pobres

3. Un creixement econòmic sincopat i mal repartit

3.1 Les magnituds del creixement economic

3.2 Una època conflictiva

3.3 Les conjuntures polítiques i econòmiques

Bibliografia

Capítol 9. La Primera Guerra Mundial i l’expansió dels anys 1920

1. El conflicte i les seves conseqüències

1.1 Les causes i els costos humans i socials

1.2 El Tractat de Versalles i les reparacions de guerra

2. La difícil reconstrucció monetària

2.1 El miratge del retorn al patró or

2.2 La hiperinflació alemanya

2.3 L’opció britànica i la francesa: ortodòxia o devaluació

3. El creixement econòmic dels anys vint

3.1 Difusió de les noves tecnologies i augment de la productivitat

3.2 La reestructuració del comerç internacional

3.3 Caiguda dels preus agraris i endeutament. La fragilitat de l’equilibri econòmic internacional

4. La Revolució Russa i la formació de l’URSS

4.1 Revolució i guerra civil

4.2 El nou règim i el comunisme de guerra

4.3 La NEP

Bibliografia

Capítol 10. La crisi dels anys trenta (I): els Estats Units

1. Les arrels de la crisi als Estats Units

1.1 Els problemes agraris i la distribució de la renda

1.2 L’especulació borsària i el daltabaix de 1929

2. Del crac de la borsa a la depressió

2.1 Crisi financera i contracció monetària

2.2 Caiguda de la producció i de l’ocupació

2.3 El debat sobre la política econòmica

3. El New Deal

3.1 La política monetària i financera

3.2 Política pressupostària i programes d’ocupació

3.3 La política agrària

3.4 El fracàs de la intervenció en el sector industrial

3.5 Les millores socials i les crítiques al New Deal

Bibliografia

Capítol 11. La crisi dels anys trenta (II): Europa, l’Amèrica Llatina i Àsia

1. La difusió de la depressió fora dels Estats Units

1.1 La retracció del comerç internacional

1.2 El col·lapse del mercat internacional de capitals

2. Les diferents estratègies dels països industrialitzats

2.1 França i el bloc de l’or

2.2 La Gran Bretanya

2.3 Alemanya: recuperació econòmica sota el nazisme

2.4 El Japó: expansionisme monetari i military

3. La crisi als països no industrialitzats

3.1 La situació a l’Amèrica Llatina

3.2 Els països asiàtics

4. L’URSS: col·lectivització agrària i industrialització forçada

4.1 La col·lectivització agrària

4.2 L’aposta per una industrialització ràpida

Bibliografia

Capítol 12. La Segona Guerra Mundial i la construcció d’un nou ordre internacional

1. La Segona Guerra Mundial

1.1 El conflicte i les seves causes

1.2 Una destrucció humana i material sense precedents

1.3 Divisió d’Europa i hegemonia dels Estats Units i l’URSS. La Guerra Freda

2. El nou ordre econòmic internacional: Bretton Woods i el GATT

2.1 El nou sistema monetari i financer: l’FMI i el Banc Mun-dial

2.2 La reducció de les barreres comercials i el GATT

3. La reconstrucció: Europa i el Japó

3.1 El Pla Marshall i els inicis de la integració econòmica europea

3.2 Ocupació i reestructuració de l’economia japonesa

4. El paper de l’estat i la nova política keynesiana

4.1 L’estat del benestar: cobertura social i redistribució de la renda

4.2 Polítiques contracícliques i economia mixta

Bibliografia

Capítol 13. L’època daurada del capitalisme, 1950-1973

1. Un creixement fort, global i diferenciat

2. Les bases del creixement general

2.1 L’impuls de l’oferta

2.2 L’estirada de la demanda

3. La reintegració de l’economia internacional

3.1 La intensificació del comerç exterior

3.2 La contenció dels problemes monetaris

4. Creixement econòmic sota el lideratge nord-americà

4.1 Els Estats Units: hegemonia econòmica en un món dividit

4.2 L’Europa occidental: convergència i integració

4.3 El «miracle» japonès

4.4 Els països perifèrics d’economia mixta: desenvolupament i endarreriment

Bibliografia

Capítol 14. Expansió i crisi de les economies de planificació centralitzada

1. Consolidació i difusió del sistema comunista durant l’expansió econòmica de la postguerra

1.1 L’URSS, segona potència mundial: els rèdits de la victòria militar

1.2 Els problemes de la planificació integral i les dificultats de la seva reforma

1.3 El creixement econòmic soviètic sota el model estalinista

1.4 L’expansió econòmica de les noves «democràcies populars»

1.5 Socialisme i nacionalismes. El fracàs de COMECON

2. El comunisme fora d’Europa

2.1 La Xina de Mao: creixement i revolucions

2.2 Altres experiències comunistes

Bibliografia

Capítol 15. Crisi del petroli, retorn a l’ortodòxia liberal i globalització

1. Esgotament del model de creixement de l’època daurada i xoc petrolier

2. Els efectes de la crisi: estancament amb inflació. Les noves bases de la política econòmica

3. Integració econòmica i globalització

4. La difícil recerca de l’estabilitat monetària internacional

5. Un creixement inestable i desigual

Bibliografia

Capítol 16. Les economies avançades des del 1973: ajustos i inestabilitat

1. Els Estats Units, l’Europa occidental i el Japó: alentiment i canvis estructurals

1.1 Els Estats Units: el país líder perd dinamisme technologic

1.2 Integració europea en temps de crisi

1.3 El llarg estancament de l’economia japonesa

2. Del comunisme al capitalisme a l’Europa oriental

2.1 Davallada i col·lapse de l’URSS

2.2 Continuisme, reformes i fracassos en les «democràcies populars»

2.3 El difícil retorn a l’economia de mercat

2.3.1 Rússia: capitalisme salvatge i nou vell ordre polàtic.- 2.3.2 Els països de l’Est: l’esforç per la integració a la Unió Europea

Bibliografia

Capítol 17. Els països en desenvolupament des del 1973: èxits i fracassos

1. Un nou món: la gran expansió asiàtica

1.1 Els precedents. Els Quatre Tigres: una nova via de desenvolupament

1.2 La veritable revolució xinesa: de la mort de Mao al capitalisme comunista

1.3 Els veïns també creixen, però a ritmes diferents

2. L’altre costat del mirall: regions endarrerides

2.1 El Pròxim Orient: guerra i petroli

2.2 La difícil represa del creixement a l’Àfrica subsahariana

2.3 Reformes liberals, crisis financeres i creixement desigual a l’Amèrica Llatina

Bibliografia

Capítol 18. Epíleg. La crisi actual: l’esclat dels desequilibris

1. Desequilibris internacionals i crisi financera

2. De la crisi financera a la depressió econòmica

3. Una crisi del capitalisme madur?

Bibliografia

Presentació

Aquesta Introducció a la història econòmica mundial ha estat preparada amb la intenció de servir de guia a professors i alumnes dels primers cursos dels graus d’Economia i d’Administració i Direcció d’Empreses. La pretensió del llibre no és presentar una síntesi del que avui sabem sobre la història econòmica del món contemporani –tasca d’altra banda impossible– ni la d’oferir l’opinió dels autors sobre alguns episodis d’aquesta història. Ben al contrari, del que es tracta és de presentar una visió general de l’evolució econòmica del món contemporani a l’abast d’alumnes que estan en la fase inicial de la seva formació i que, per tant, encara no disposen més que de forma parcial dels instruments analítics propis de l’economista. I es pretén fer-ho de tal manera que ajudi a la formació de l’alumne com a professional de l’economia i de l’empresa.

Aquesta voluntat determina la forma i l’estructura mateixa del llibre. Entenem que la funció de la història econòmica en els estudis d’economia i d’empresa és doble. D’una banda, el coneixement i la reflexió sobre l’evolució econòmica en èpoques passades ha d’introduir l’estudiant als temes i al raonament lògic que són propis de l’economista (el funcionament dels mercats, el comportament dels consumidors i de les empreses, els mecanismes de distribució i d’acumulació, la dinàmica del creixement econòmic, etc.), i ha de fer-ho sense oblidar els factors institucionals que condicionen l’acció econòmica. En referir-se a fets econòmics que ja han succeït i que són coneguts, la història econòmica permet introduir l’alumne en situacions en què tots aquests factors actuen de forma simultània i es condicionen els uns als altres. D’alguna manera, la història econòmica ve a complementar, des de l’estudi d’una realitat coneguda, les aproximacions mitjançant models teòrics pròpies de l’anàlisi econòmica o empresarial.

La segona finalitat dels estudis d’història econòmica ha de ser la de proveir l’alumne de coneixements sobre l’evolució econòmica en èpoques passades, que li facilitin la comprensió del món actual. No hi ha dubte que el món en què vivim i en què han d’actuar l’economista i l’empresari és el resultat d’una evolució més que secular, sense la comprensió de la qual ens mancaran elements per a una interpretació dels esdeveniments d’avui. En un món cada cop més globalitzat, el coneixement –ni que sigui superficial– de la història econòmica recent dels diversos continents i de les seves arrels més profundes ha de formar part del bagatge propi de l’economista professional.

Per totes aquestes raons, s’ha fet una doble opció: d’una banda, l’ús d’un llenguatge volgudament planer, deixant de banda tecnicismes que l’alumne potser encara no domina; d’una altra, l’adopció d’una perspectiva de l’evolució econòmica mundial tan àmplia com sigui possible, dins els límits imposats pel nombre de crèdits atorgat habitualment a aquesta assignatura. Aquestes característiques de l’obra deixen en llibertat el professor, si ho considera pertinent, per a aprofundir en l’anàlisi de determinats temes utilitzant instruments analítics més precisos o una informació més detallada, sense sacrificar per això l’accés de l’alumne a un coneixement bàsic general.

Institucions, canvi tecnològic i creixement econòmic

La finalitat més pròpia de la història econòmica és l’estudi del creixement econòmic a llarg termini. Des d’aquesta perspectiva, l’anàlisi dels factors que faciliten o dificulten el creixement ha d’estar en el centre de qualsevol aproximació a la història econòmica en general i, més encara, de la història econòmica mundial. Dos d’aquests factors es converteixen en decisius quan examinem tant l’experiència històrica com els estudis teòrics: les institucions i el canvi tecnològic. Per institucions entenem el conjunt de condicionants jurídics i socials que afecten les activitats econòmiques. Inclouen de manera preferent les mesures legals que regulen la propietat i el seu ús, i les que configuren en cada moment la política econòmica de les autoritats, però també els valors socials vigents en una societat i un període determinat o la forma específica com s’organitzen les empreses. El paper de l’entramat institucional en el foment del creixement econòmic o, a l’inrevés, en la seva obstaculització, és un element que s’ha de tenir molt en compte a l’hora de valorar l’evolució de cada societat en cada fase del seu desenvolupament.

El canvi tecnològic és l’element fonamental que ha permès l’home, al llarg de la història, millorar l’accés a béns i serveis. Mitjançant l’aplicació d’innovacions tècniques, aconseguim obtenir més béns o més serveis amb menys esforç. Des de la invenció del foc fins a la informatització, el canvi tècnic ha significat sempre poder accedir al consum de més productes o a l’ús de més serveis havent-hi d’esmerçar menys hores de treball, i per tant ha permès viure cada vegada més bé, tot i que el repartiment de la renda sigui desigual. Per això aquest text dedica especial atenció a l’estudi de les grans innovacions tecnològiques, als seus orígens i a les seves conseqüències; per la mateixa raó, l’estructura del llibre reflecteix la pauta marcada per les grans onades de canvi tecnològic.

A banda dels canvis institucionals i de la innovació tècnica, dos factors més estan sempre presents en l’anàlisi del creixement econòmic a llarg termini: l’evolució demogràfica i la disponibilitat de recursos naturals. L’augment de la població ha estat en tot temps un factor decisiu de la dinàmica econòmica de les societats. Les pautes del creixement demogràfic i dels moviments migratoris es constitueixen així en elements que cal considerar en l’estudi de l’evolució econòmica. S’ha dit sovint que el factor demogràfic és més important per a les societats de base agrària; però, com veiem avui, també en les societats industrials aquestes qüestions són d’una gran rellevància. Pensem si no en els problemes que generen el finançament de les pensions i de la sanitat o en els derivats dels moviments migratoris, legals i il·legals.

Finalment, cal no oblidar que la lluita de l’home pel seu benestar s’ha fet intentant aprofitar els recursos que ofereix la naturalesa, siguin aquests orgànics (flora i fauna) o minerals. L’home ha alterat els processos de reproducció i creixement de les espècies per treure’n més profit, però aquesta manipulació ha tingut en cada moment els seus límits tècnics i naturals. La disponibilitat de minerals, d’altra banda, és fixa i no depèn de la voluntat de l’home. Encara que la humanitat hagi aconseguit grans èxits substituint l’ús de materials escassos per altres de més abundants, el fet és que en cada moment històric les limitacions a l’accés a primeres matèries han influït de forma determinant en la capacitat de les societats per a aconseguir millors nivells de consum.

Aquest llibre pretén no perdre de vista en cap moment l’existència d’aquest conjunt de factors que acaben determinant la capacitat de creixement econòmic i les seves interrelacions. Per això, qüestions com l’evolució demogràfica, el marc institucional o el canvi tècnic són estudiats de forma genèrica en diversos capítols, a banda de trobar tractaments més específics en els apartats dedicats a determinats països o continents.

Organització del llibre

Seguint els principis enunciats, el llibre s’organitza en tres parts de dimensions desiguals. Es tracta així de donar prioritat a l’estudi del període més recent, de més interès per als estudiants d’economia i d’empresa.

La primera part (capítols 1 i 2) està dedicada a l’estudi de les economies feudals, és a dir, de l’organització econòmica europea prèvia a la Revolució Industrial. El coneixement de l’economia preindustrial és indispensable per a entendre els orígens del capitalisme i per a fer comprendre a l’alumne la lògica de sistemes econòmics en què el mercat i la propietat individual no eren l’eix institucional dominant de l’organització econòmica.

La segona part (capítols 3 a 7) està dedicada a la Revolució Industrial i al procés d’industrialització. Es considera la Revolució Industrial com el nucli central de la formació d’un nou sistema econòmic basat en el capitalisme. La difusió d’aquest nou sistema econòmic durant el segle XIX anirà acompanyada d’una nova articulació de les relacions econòmiques internacionals sota el predomini europeu. S’estudiaran, en conseqüència, tant les diverses formes que va prendre el capitalisme en cada país, com els efectes que la seva difusió va tenir sobre les relacions econòmiques entre països i sobre les economies d’aquelles zones que no es van industrialitzar.

Finalment, la tercera part (capítols 8 a 18) se centra en l’evolució econòmica des de la Segona Revolució Tecnològica, que va tenir lloc a finals del segle XIX, fins avui. Les innovacions sorgides en aquell període han dominat el desenvolupament industrial i econòmic fins fa molt pocs anys, i encara són molt presents en l’actualitat. L’estructura d’aquesta tercera part tracta d’emfatitzar la importància de les diverses conjuntures per les quals ha passat el món en els darrers cent anys: l’impacte de les dues guerres mundials; la gran depressió capitalista dels anys 1930; l’època daurada posterior a la Segona Guerra Mundial, i la fase de creixement més lent que va iniciar-se a mitjan dècada de 1970. També es dedica atenció al naixement, l’expansió i la caiguda dels sistemes comunistes i a la contradictòria evolució dels països subdesenvolupats. El llibre es clou amb un epíleg dedicat a la crisi que afecta els Estats Units i Europa, i de retruc el món sencer des de 2007.